ROCKVIU

Peret, L?Auditori (Barcelona), 24 de juliol de 2007

Vaig néixer i viure al barri d?Hostafrancs. Allà a finals dels anys vuitanta podíem comptar amb dues petites sales de concerts, per una banda la mítica sala Communiqué al mateix carrer Hostafrancs, al costat de l?església, i per altra banda hi havia la sala Diafragma 77 oberta a noves propostes barcelonines però amb una vida efímera de només una temporada. Allà hi vaig fotografiar, per exemple a Los Canguros, la banda de l?ara reconegut xef Sergi Arola.
Bé, al que anàvem, el Diafragma 77 estava situada a la Plaça Herenni, una plaça més coneguda popularment com la plaça dels gitanos ja que allà s?aplegaven els gitanos catalans del barri. Al seu costat hi havia una església Evangelista de Philadelphia, sempre plena de gom a gom. Curiós que és un, una tarda-nit que anava a la sala, se?m va ocórrer abans treure el nas en aquella església. Allà vaig trobar una escena al·lucinant amb tots els gitanos del barri cantant i ballant, una situació que mai havia pogut imaginar en una església catòlica convencional. La sorpresa va ser el mossèn que era ni més que Peret, que allà li deien ?Pare Peret? cridant al·leluies, predicant la Bíblia i també cantant rumbes. Una de les cançons la recordo perfectament deia una cosa així com ?Cristo tiene poder, Cristo tiene poder, Cristo es poderoso, Cristo tiene poder?. Uns quants anys després els cristu de la cançó el va canviar pel nom de la ciutat i es transformà en la cèlebre ?Gitana hechicera?, l?himne dels Jocs Olímpics de 1992.