ROCKVIU

El Dúo Dinámico, Palau de la Música Catalana (Barcelona), 10 de desembre de 2010

Fa pocs mesos el mític Micky va fer una campanya per posar-se al dia i autoreivindicar-se a l’enregistrar “La cuenta atràs” envoltat per gent dels Doctor Explosion, Raunch Hands, The Kaisers, The Real McCoyson i Bubblegum. Una operació revitalista i amb uns resultats força sorpenents. Però cal ser realistes: de ben segur que el balanç comercial no ha estat el somniat i l’home de goma tornarà a la carretera juntament amb Tony Ronald, Jeanette i Lorenzo Santamaría presentant l’espectacle caspós de revival “Míticos 70”. Però al menys tindrà la consciència tranquil·la per haver-ho intentat.

A què ve això? doncs que jo em vaig plantar ahir al concert del duet dinàmic amb la vana il·lusió que Manuel de la Calva i Ramón Arcusa intentessin també buscar alguna manera d’obrir la seva proposta a les noves generacions.

Però el que vam veure al Palau és un espectacle de festa major, acompanyats per una banda de la seva quinta que no canviaven ni una nota de l’original i on sobresortien dos teclats per fer el coixí sintètic de gairebé totes les cançons. Ells dos seguint un guió que porten aprés des de fa dècades. Les cançons sonaven ràncies i els comentaris estaven a l’alçada, dirigits expressament al públic que fa mig segle que els segueix. Si la fòrmula funciona, per què canviar-la? deuen pensar.

Mirem admirats -sempre més enllà de les nostres fronteres- com un Johnny Halliday, Neil Diamond o un Johnny Cash han aconseguit traspassar barreres generacionals. Però aquí encara tenim el que ens mereixem, figures encara incrustades en una època, un temps i un país.

El set list d’El Dúo Dinámico a vull llegir la resta de l’article