ROCKVIU

Los Chunguitos, sala Zeleste (Barcelona), 19 de maig de 1989

Els amics i companys Roger Palà i Xavi Angulo creuen haver descobert les sopes d?all fent una reivindicació de Los Chichos i la rumba calorra. Que sàpiguen que ja fa anys es va intentar treure a Los Chunguitos del seu hàbitat natural (disco-pubs de barriada i parcs acuàtics) i convertir-los en una referència de la modernor de finals dels anys 80.
A Madrid els van agafar i els van posar al Rock-Ola a tocar. Allà estaven tots i totes les Alaskes, els Almodòvars de torn al costat de Paco Clavel rient la gràcia i dient "divino, divino", "es total", "esto es lo más!". A Barcelona un promotor especialitzat en rock (La Iguana) va decidir tirar-se a la piscina i portar-los a la sala Zeleste en un dels primers concerts que es van fer al recinte del carrer Almogàvers. La patinada i la punxada van ser força sonades.

A l?hora de començar el concert a la sala no hi havia ningú, absolutament ningú. Poc a poc van començar a arribar la gent. Un públic curiós, en una banda de la barra hi havia els habituals d?Isla Fantasía desubicats en una nau industrial i fora de context, i per l?altre banda de la barra uns quants modernets que volien enmirallar-se amb el que fan els madrilenys, també fora de context. Tots juntents però sense barrejar-se mentre els de Vallecas entonaven aquelles rumbes tan flamenques que ens portaven, com ?Me quedo contigo?, ?Dame veneno? o la imprescindible ?Soy un perro callejero?.