Divina de la mort
Ke$ha, sala Razzmatazz II (Barcelona), 11 de desembre de 2010
Perquè us feu una idea: Ke$ha (23 anyets) és a Lady Gaga el mateix que Cindy Lauper va ser per Madonna. Una es va menjar la fama i l’altre, tot i que inspirava més simpaties i proximitat, s’ho va menjar tot amb patates. I sembla que, si les xarxes social no ho impideixen, Ke$ha es farà un fart de menjar fècula.
En una hora peladíssima de concert va tenir l’oportunitat de lluïr la seva dent d’or, mostrar el símbol del dòlar com a senya d’identitat, treure la guitarra tunejada de metralleta, cagar-se en els ex nuvis, llençar a la primera filerera el contingut de llaunes de cervesa o dedicar la tercera cançó als “orgasmes monstruosos”. També va llençar uns quans kilos de confetti, va picar el tambor, va fe moure als seus ballarins transvestits de cheerleaders, es va vestir d’os de peluix i va fer una versió de “(You Gotta) Fight for Your Right (to Party)” dels Beastie Boys per rematar l’espectacle. Definitivament Kiss Kittin i Peaches han perdut el tren.
I tot regat amb missatges intransecendents dirigits a adolescents que es preparen per ser les marujes del futur. Tampoc cal capficar-s’hi gaire, és només una fugida al buit dels problemes i de la crisi que envolta el món mundial.
Una reflexió: Veurem com aquestes divines de la mort (Ke$ha, Lady Gaga, Rihanna, Miley Cyrus..) en les seves futures autobiografies definiran aquests anys com un infern de drogues, depressions i addiccions sense control?
I la música? Com us ho he de dir, aquest no és el tema!