ROCKVIU

Marianne Faithfull, L’Auditori (Barcelona), 29 de juliol de 2009

Les normes semblaven clares, i, a més, les havíem signat minuts abans en un d’aquests contractes absurds: les tres primeres cançons, no podíem estar davant la diva sinó en els passadissos laterals. Però hi ha mànagers amb ganes de complicar-se la vida i complicar-se-la als altres. Pocs minuts abans del concert ens diu que hem d’abandonar el frontal de l’escenari de L’Auditori i situar-nos a les escales. Cap problema, ordenadament ens situem on ens indiquen. Res de tonteries, res de ser especials. Quan ja és l’hora de començar, diu que no hi ha concert si no ens anem fins el fons de la platea. I allà, a la quinta forca és de d’on hem de treballar. Pleguem? Simples fotos testimonials, sense poder captar l’expressió i sense poder plasmar el pas dels anys en un cos que fa dècades fa ser mel en els llavis dels Stones. No em vaig voler quedar al concert tot i tenir-ne la possibilitat, se m’havien tret les ganes de veure a la germana morfina.

En els darrers temps sembla que la normativa pels fotògrafs va canviant. Mentre s’observa clarament que el públic pot disparar indiscriminadament amb artefactes compactes (al tanto, molts d’ells amb uns teles més que competents i amb més de 10 megapíxels), als que ho fem professionalment cada cop se’ns discrimina més se’ns situa en llocs incòmodes, se’ns obliga a cridar l’atenció al mig d’una platea o senzillament se’ns situa al punt més allunyat per que podem fotografiar la massa de públic amb els seus dispositius mòbils a les mans.

I jo que volia tancar la temporada amb un somriure i resulta que ho he de fer amb cara de mala llet. Que hi farem!

(El set list de Marianne Faithfull)