Capítol VIII: La terra de les mil danses
Flowers + Wilson Pickett, Recta de l’Estadi (Barcelona), 24 de setembre de 1986
Des vaig publicar aquesta foto de Wilson Pickett a la contraportada del fanzine VollKer, el senyor Flowers va deixar de dirigir-me la paraula… No me’n penedeixo.
… / …
Crec que va ser en aquestes festes de la Mercè de l’any 1986 que a una marca de dentrífic anomenat Ultrabrite se li va ocòrrer repartir mostres entre les desenes de milers d’espectadors que acudien als mítics i inoblidables concerts de la Recta de l’Estadi.
El resultat va ser el previsible: tota la muntanya de Montjuïc plena de pasta de dents, gent absolutament alcoholitzada jugant a la guerra de guerrilles i tothom amb la fortor del fluor enganxada a tota la roba. Crec que tots vam odiar aquella maleïda pasta de dents. Va ser la pitjor campanya per la higiene bucal i per l’higiene forestal.
estàs prostrat? o a caseta? Com has treballat… mare meva, no has parat d’escriure!
Doncs mira, no, em vaig equivocar amb lo dels Maristes… jo parlo del que hi ha al carrer València? amb passeig de Sant Joan… Em pensava que només ni havia un de Maristes…
Vinga, ànims! que no deu faltar massa per sortir d’aquest lloc… oi?
Hola Xavier, 1er felicitar-te per aquest magnífic bloc, especialment per les fotos del Flowers, llegenda viva de BCN, si en tens més, si us plau, ves-les posant, molts t´ho seguirem agraint, encara que ell s´empipi, perdona´l, els genis són així…
D´altra banda, avui, se m´ha acudit que segur que tú vas ser al Nicaragua Rock, crec que una setmantea abans de la final de Sevilla, l´any 86, i que potser tindries fotos…
Ah, tb em porten grans records les fotos de la Recta de L´Estadi, no sé si en tindràs dels Brighton i els Blow Monkeys, i tota aquella tropa…
Merci!