ROCKVIU

Los Negativos (+ Mágico Víctor), sala Zeleste (Barcelona), 8 de febrer de 1986

La cosa semblava fàcil: buscar un escenari, posar a un parell de grups tocant, que la gent vingui i pagui una entrada: tothom content i feliç.

Si que n’era d’ingenu!!!

La dura realitat

A principis de l’any 1984 jo solet em vaig dirigir al Casinet d’Hostafrancs i els vaig proposar
fer concerts. Suposo que per treure-se’m de sobre em van dir “si,
xaval, molt bé, i ara calla una miqueta i deixa’ns en pau…”, i suposo que
jo només em vaig quedar amb el “si, xaval, molt bé” ja que al dia següent ja estava
buscant grups. Va ser entrar en un món paral·lel dins d’un univers
paral·lel: resulta que al darrera d’un grup sempre hi ha un senyor que
cobra però que no toca, et posa tots els problemes del món i totes les
condicions inimaginables però després el seu nom no surt ni als crèdits
dels discos. Són els mànagers.

Em venia de gust fer alguna cosa amb regust pop i bandes novells,
la meva idea de concert era amb els Extraños en la Noche i els Sprays,
un parell de grups prop de la filiació mod i que tenien ambdós un single al mercat. Per sort vaig espetegar amb
Ramón Bertran de Steep Management, un home de bona pasta, un caràcter
curiós i una professionalitat no exempta de risc ja que va fundar també
la discogràfica Uràntia Records i ha aconseguit mantenir-se en actiu
fins avui en dia. Els Extraños van caure i es van afegir Maremagnum i
Green Blood, dos grups que per molt que intenti exprèmer la memòria no
tinc ni idea de qui éren i perquè els vaig posar al cartell. Al final,
tot i tenir els pressupostos a punt per engegar-ho, dues setmanes abans
de la data del concert els del Casinet em van dir que ho deixés còrrer
d’una vegada, que hi havia canvis a l’ajuntament i que no es podia
tirar endavant. Només van quedar un grapat d’octavetes (avui en dia els hi dirien flyers) fotocopiades que
mai vaig repartir.

El segón concert al menys si que es va poder dur a terme. Va ser
durant la primera i única edició de la “Setmana dels joves de Sants”, un
seguit d’activitats per dinamitzar (maleïda paraula) el sector juvenil
del barri des de Cotxeres de Sants celebrat la primera setmana del gener 1985. Vaig anar a parar al buròcrata municipal adequat i, aquesta vegada, la vaig
encertar. Em van deixar triar els grups de “La Nit de Rock” (3 de gener de 1985) i vaig triar un cartell més
aviat mod: Negativos y Hotel Paradiso. Als Negativos els havia vist les dues primeres
vegades que havien tocat, al festival La Cresta de la Ola al Mercat del
Peix i a la sala Zeleste d’Argenteria (a la foto). Les dues vegades em van
entusiasmar, un power pop amb tocs psicodèlics que enganxava a la
primera escolta. Encertat al 100% i tot just abans de que el club del porc violeta obrís les seves portes. Tant amb l’Alfredo Canonge
com amb en Robert Grima encara existeix ha una excel·lent relació, ells si que van saber sortir del pas com a promotors de concerts.

Però
la vaig cagar amb el segon grup. Dels Hotel Paradiso només tenia la
referència de que eren els exTelegrama, grup badaloní que va aconseguir
editar un single “Chica del metro” i que a tot arreu sortien amb les seves parkes i
banderes britàniques. Doncs resulta que pel seu projecte havien decidit
trencar amb el passat i mirar al futur. Això per una banda britànica
podria ser fàcil però per a una barcelonina la cosa passa pel ridícul
més absolut. Allà sobre l’escenari i amb el públic mod bocabadat teníem
a Hotel Paradiso amb aquells guardapols blancs fins els genolls amb
espatlleres, pentinats crepats i tenyits i fent cançons amb teclats sobre la
pedicura de les balenes, l’amor a sobre de cotxes de luxe  i altres
aspectes socials de la època com va quedar reflectit al seu maxi “Yo te espío” editat per la CBS i com a Hotel, pendent el Paradiso.

El
tercer i últim intent ja va tenir més forma i fons i molt millors resultats.
Va ser Perros No! a la Zeleste d’Argenteria, però això ja ho vaig
explicar aquí.

Avui en dia hi hauria qui em titllaria d’agitador sociocultural i em seguiria semblant un insult.

(NOTA 1: Si, ja ho se, la foto és de 1986 però tenia ganes de publicar-la, tot i
que en tinc d’anteriors dels Negativos. Les del concert a Cotxeres, en canvi, no han
suportat el pas del temps i m’ha estat impossible recuperar-les d’un
negatiu mal fixat).

(NOTA 2: Si voleu escoltar més àudios i més històries d’aquella època, no puc deixar de recomanar-vos el bloc Barcelona Rock 80s, una pàgina ja imprescindible per l’arqueologia musical barcelonina i recuperar un passat que alguns ens empenyem a no oblidar).