Capítol IX: El Kafé Volter
Al voltant de Zeleste d’Argenteria hi havia tota una vida nocturna força curiosa. El Rodri, just a la seva dreta oferia un tracte gairebé familiar i uns combinats que resultaven tot un atemptat al fetge. A l’esquerra hi havia una granja més apropiada pels estòmacs més delicats.
Qui abans d’un concert de Toy Dolls, La Polla Records o L’Odi Social volia canya dura, birres barates i tapes de dubtosa procedència servides amb cara de mala llet podia acostar-se fins el bar que tots anomenavem “Los guarros”, just davant de Santa Maria del Mar. La part més propera al Born eren bars de copes on s’amagavent tots aquells antics laietans i les restes la gauche divine, un ambient que no m’interessava en absolut.
Però si hi havia un lloc imprescindible pels moviements més radicals, punks i hardcore de la barcelona de principis dels 80 aquest va ser sens dubte el Kafé Volter. Situat molt aprop de Zeleste, al carrer Agullers, més o menys davant de santa Maria del Mar direcció a Via Laietana, hi havia el Kafé Volter.
Era un lloc fosc i ple de fum, sense cap més decoració a les parets que els cartells enganxats amb cel·lo i les pintades dels clients. Per trobar la barra havies de baixar encara més fins un forat on sempre t’atenien amablement el Punky i l’Alícia. M’és impossible recordar com eren els lavabos o simplement si en tenien. La birra era la beguda oficial, però també podies comprar fanzines i maquetes. Sempre estava sonant Tijuana In Blue o els RIP. Un espai únic on es va crear un ambient màgic impossible de repetir. Anarquistes, troskistes, punks, rockers i borratxos i colegials en una estranya cerimònia, tots units, fent força i inspirant l’Azagra que prenia notes amagat des d’un racó. Assamblees, exposicions, taules rodones i mam, molt de mam en aquelles nits a punt de conèixer els malsons olímpics.
Va durar el que va durar i va resistir tots els atacs de grups fatxes que van poder. Va ser bonic mentre va existir. Segur que dins de les seves parets hi va haver més activitat cultural i social que a molts casals de barri dirigits per l’Ajuntament.
(si, soc jo fa vint anys al Volter)
És curiós que anessis a un local que anomenàveu “Los guarros”; jo anava a una tasca que li dèiem “La guarra”, per com d’enganxoses estaven les taules… suposo que tot té a veure amb èpoques adolescents amb beguda que era ‘tot un atemptat al fetge’ i ‘mam, molt de mam’. Però ens fem grans, els temps canvien… Avui ja t’hem tingut al matí per la redacció i això és l’important, benvingut xavi!!
jeje…, y quien no ha probado la “hamburguesa guarrona” de Can Toni, en la Rambla de Poble Nou…, genial!
Si señor, el café tenía water.
Me alegra saber de tí, un saludo
ISA
http://lh3.ggpht.com/_44zlgRp4adk/S56UlsFCdKI/AAAAAAAAAoM/oPnX4dCCidg/s128/watercafe.jpg
Al mític concert nicaragua Rock del 86, els Cicatriz li dediquen una cançó tot dient: -PAL KAFE VOLTER!”