RIVOULMORUM:

La majoria de les persones que llegeixin aquest escrit deuen saber que VidaCaixa S.A.U. d’Assegurances i Reassegurances, en endavant (VidaCaixa), és l’entitat gestora dels Plans de Pensions i Plans de Previsió Assegurats que comercialitza CaixaBank S.A. alhora que és filial d’aquest últim (CaixaBank és propietari del 100% del capital social de VidaCaixa).

Doncs, bé. Sigui a tothom notori que VidaCaixa no va respectar, en el meu cas, allò que disposa l’article 9 punt 1 del Reglament de Plans y Fons de Pensions, aprovat per Reial de Decret  304/2004, de data 20 de febrer; en el que s’estipula que “Excepcionalmente, los derechos consolidados en los planes de pensiones podran hacerse efectivos en su totalidad o en parte en los supuestos de enfermedad grave o desempleo de larga duración de acuerdo con lo previsto en esté articulo, siempre que lo contemplen expresamente las especificaciones del plan de pensiones y con las condiciones y limitaciones que éstas establezcan ”. Tant és així que després d’haver presentat en data 5 de gener de 2016 la corresponent sol·licitud (acompanyada de tots els documents requerits per dur a bon terme el tràmit) de rescat parcial dels drets consolidats del meu “Pla Caixa AMBICIÓ”, quan el dilluns 11 de gener de 2016 vaig anar a l’oficina de CaixaBank  per bé de realitzar el rescat o liquidació parcial per l’import que havia sol·licitat l’empleat/da em diu que en introduir la quantitat l’aplicació informàtica no li permet efectuar el tràmit  perquè l’import sol·licitat és superior al límit permès. Quedo molt sorprès i li demano a l’empleat/da que m’expliqui això del “límit permès” perquè ni en el “Butlletí d’adhesió al Pla” ni en el Reglament del mateix, consta, en lloc, que hi hagi cap tipus de limitació o condició.  Com sia que l’empleat/da no em sap respondre el per què de tot plegat li demano que truqui al “call center de VidaCaixa” i faci les consultes necessàries per obtenir una resposta adient i ben argumentada a la incidència. Desprès de contactar l’empleat/da amb el “call center de Vidacaixa” i estar-hi parlant durant prop de 10 minuts, en penjar el telèfon em respon que l’explicació que li han donat és que si la quantitat sol·licitada és superior al 90% dels drets consolidats, llavors no és permet la liquidació parcial, perquè com que el preu de mercat de la participació, del  Pla de Pensions, del dia en què es demana el rescat no es coneix fins un o dos dies després (segons el tipus de Pla) es podria donar el cas que, per les vicissituds dels mercats de capitals, el valor de la participació fos inferior al conegut el dia de la sol·licitud i això pogués suposar el rescat total del Pla de Pensions  en tant que no és aquesta la voluntat del client. Per tot plegat, aquesta limitació obeeix a una “norma interna” de VidaCaixa  que anomenen “marge de seguretat”. Davant d’aquesta explicació vaig demanar a l’empleat/da que fes el tràmit per el 90% dels drets consolidats i que tot seguit presentaria una queixa/reclamació al Servei d’Atenció al Client de CaixaBank i segons la resposta que rebés apel·laria al Servei d’Atenció  al client de VidaCaixa. Així ho vaig fer i en no ser satisfactòries les respostes rebudes vaig decidir presentar queixa/reclamació davant del “Defensor del Partícip” sol·licitant que s’amonestés a VidaCaixa per no respectar el que la llei recull i actuar al seu lliure albir. El “Defensor del Partícip”, després d’analitzar la documentació probatòria que acompanyava al meu escrit de reclamació i les al·legacions que VidaCaixa va presentar, va concloure  al meu favor. Però, no podia atendre allò que jo sol·licitava perquè escapava a les competències que el reglament del “Defensor del Partícip” li atorga  i per tal motiu procedia a arxivar l’expedient.

Em vaig trobar, doncs, davant d’un “Sí, però, No”. Llavors vaig arremangar-me les mànigues i vaig presentar reclamació a la “Dirección General de Seguros i Fondos de Pensiones (DGSFP)“ a través del seu Servei de Reclamacions. Aquest servei de reclamacions en rebre el meu escrit de reclamació (en data 01-09-2016), acompanyat de tota la documentació probatòria que havia anat acumulant fins aleshores,  em va comunicar  que dit escrit de reclamació  havia causat l’inici d’actuacions  per part de l’esmentat servei de reclamacions  amb el número d’expedient 3498/2016. També em feien sabedor que l’entitat “VidaCaixa S.A.U. de Seguros y Reaseguros”  tenia un termini de 15 dies hàbils per presentar les al·legacions y documentació que estimés oportunes davant de dit servei de reclamacions alhora que tenia l’obligació, també, d’enviar-me’n una còpia a mi. Per la meva part podia a la vista de les al·legacions i documentació aportada per VidaCaixa  presentar les contra al·legacions oportunes en el termini de 15 dies hàbils; tràmit que vaig fer.

El “Servicio de Reclamaciones”, un cop rebuda tota la documentació, i  en un termini màxim de 4 mesos des de la presentació de la reclamació,  emetria l’informe concloent  donant per acabat l’expedient. Dit informe no té caràcter vinculant ni la consideració d’acte administratiu recurrible.

Tot el procediment fins aquí descrit  es va complir fil per randa i el dia 14 de desembre de 2016 “El Servicio de Reclamaciones de la DGSFP” va emetre l’informe concloent en el que en l’apartat de conclusions i concretament en els tres últims paràgrafs de la primera conclusió hom pot llegir literalment:

“No obstante lo anterior, del análisis de la documentación aportada al presente expediente se observa que tal limitación o cautela a que se refiere la entidad no se encuentra recogida en las especificaciones del plan de pensiones. Adicionalmente, en lo sol·licitud de prestación aportada por el reclamante consta expresamente lo siguiente: [La operacion se abonarà en el depósito asociado una vez se conozca el precio del dia. Sobre el importe a liquidar se practicarà la retención que corresponda. Si el valor de los derechos consolidados es inferior al importe solicitado, se abonarà el valor de los derechos consolidados].

Así pues, de lo dispuesto en la sol·licitud de prestación cabe deduir que en caso de que el valor de los derechos consolidados en la fecha de pago resulte inferior al importe solicitado se abonara el valor de los derechos, dando lugar, por tanto, a un rescate total.

De esta forma, en virtud de lo anteriorment indicado, este Servició de Reclamaciones considera que la entidad no ha respetado lo dispuesto en el art. 9.1 del Reglamento de planes y fondos de pensiones, dado que las condiciones o limitaciones aplicades al rescate solicitado por el reclamante  no se encuentran recogidas en las especificaciones del plan de pensiones”.

En la segona conclusió es requereix a VIDACAIXA. S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS perquè doni compte a dit Servei (de Reclamacions), en el termini d’UN MES a comptar des de la notificació de l’informe, de la acceptació o no de las pressuposicions i criteris manifestats en el mateix.

En  la  tercera conclusió s’informa als interessats que el criteri anterior no té en cap cas el caràcter d’acte administratiu recurrible.

En la quarta (i última) conclusió posa de manifest, tan al reclamant com a l’entitat, el dret que tenen d’acudir als Tribunals de Justícia per a resoldre les diferències que puguin sorgir entre ells sobre la interpretació i compliment de les especificacions del pla de pensions, així com la normativa aplicable, d’acord amb allò establert en els articles 24 i 117 de la Constitució.

Per últim i donant per acabat el procés de reclamació el “Servicio de Reclamaciones” em va trametre una carta, datada el 25 de gener de 2017, en la que hom pot llegir el següent:

“En este Servicio de Reclamaciones se ha tramitado expediente con el número de registro indicado en el margen, en virtud de la reclamación formulada contra:

Clave: G0021

Denominación: VIDA CAIXA S.A. DE SEGUROS I REASGUROS

Adjunto se remite para su conocimiento, contestación de la entidad al requerimiento formulado por este Servicio con fecha 15 de diciembre de 2016.

Asimismo se comunica lo siguiente:

• Que el ámbito de las competències de este Centro Directivo en el examen del cumplimiento o incumplimiento de la normativa por parte de la Entidad Gestora se extiende, únicamente, a fijar si tal incumplimiento es determinante de la adopción de cualquiera de las medidas de control administrativo pertinentes, que previene el Texto Refundido de la Ley de Regulación de Planes y Fondos de Pensiones, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/2002, de 29 de novembre.
• Nunca alcanza al poder de imponer su cumplimiento y ejecución ni al de exigir el abono de las indemnizaciones pertinentes en los supuestos en que exista incumplimiento, lo que corresponde, de modo exclusivo, a los Jueces y Tribunales conforme al articulo 117 de la Costitución, como ya se le comunico en el informe de referencia”.

La postura de l’entitat (VidaCaixa) al requeriment que el “Servicio de Reclamaciones” li fa, en data 15 de desembre de 2016, per a saber si acceptava o no les pressuposicions i criteris manifestats en l’informe concloent emès per dit “Servició de Reclamaciones” és la de refermar-se en què dita actuació no suposa limitació als drets del partícip -el reclamant-.

El que és cert i per això mai en les al·legacions del reclamant aquest havia manifestat el contrari.

L’entitat (VidaCaixa) continua exculpant-se  dient que dita pràctica no pretén  de cap de les maneres un perjudici per el partícip -el reclamant-, sinó que es en interès del mateix per tal d’evitar que una sol·licitud de rescat parcial pugui convertir-se en total.

Cal tenir en compte que el motiu de la reclamació, per part del reclamant, és que la pràctica  aplicada per VidaCaixa no compleix amb el que estipula el Reglament de Plans I Fons de Pensions i per això reclama davant l’entitat (la DGSFP) competent i supervisora en la matèria que amonesti o sancioni a VidaCaixa per aquest motiu i no altre.

No obstant aquesta pràctica sí que va perjudicar – en l’àmbit fiscal– al reclamant puix que la totalitat de les participacions que havia sol·licitat rescatar parcialment tenien dret a reducció. Però, tot just si es rescataven totes alhora.

Per tot plegat queda més que demostrat , en el meu cas, que ni CaixaBank S.A. ni VidaCaixa S.A.U.  varen tenir en compte aquest fet en aplicar la pràctica que al seu dir: “no pretende en ningún caso un perjuicio para el reclamante, sino que es en interés del mismo”.

Per acabar,a modus de conclusió i/o ensenyança:

L’entitat gestora (VidaCaixa), encara que va incomplir, de forma més que provada, allò que estableix l’article 9 en el seu punt 1 del Reglament de Plans y Fons de Pensions, aprovat per Reial de Decret  304/2004, de data 20 de febrer i pugui ésser sancionada per la DGSFP; no esmenarà el seu “modus operandi” si no és que una sentència judicial així ho dictamini.

Doncs bé, usuari/a de serveis financers i d’assegurances de previsió, si algun cop té una incidència amb la seva entitat asseguradora o financera, no perdi el temps en presentar reclamació als òrgans supervisors (Banco de España, Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones, Comisión Nacional del Mercado de Valores…), demani cita amb l’advocat/da i segons el parer del lletrat/da recorri directament per la  via judicial.

És molt indignant, però les coses són com són, per a bé o per a mal.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!