Novembre ha començat amb bells crepuscles i les garcetes blanques als esculls. El temps ha estat benigne. El cel diürn ple de núvols blancs, acumulats o esparsos. La llevantada a Ciutat gaire bé ha passada de puntetes. El sol ha lluït mel i espectacles a la mar. De nits la lluna ha anat creixent, com una tallada de meló tardoral, i s’ha decantada cap a la mar amb nimbes ataronjats.
Demà és temps d’enyor i records, mirant la mar i entre les flors del jardí. Encara vius al nostre cor recordarem els morts.
Els vius som set bilions. Set mil milions de persones en aquest món, 14 bilions d’ulls admirats o espantats.
Quantes boques de fam? quantes segellades per silencis imposats ? quantes mans al servei de tiranies? quants truans? quants empresonats injustament? quants de cors decebuts? quants assassins? quant de goig? quant de dol?
Em quedo pensant aquestes coses, el miracle de la vida i de la mort. Els encerts, els errors, la bellesa i l’horror…
Tinc una vida nova a prop de mi i resto encisada pels seus ulls menuts i la força de la seva tendresa fràgil que em fa lleugera.
enhorabona per la nova criatura. M’alegre de saber-ho. Som set milions, mal distribuïts i mal administrats. Heus ací la força que perdem, però també les enormes possibilitats a esbandir lñs horrors, la guerra, assassinats, tiranies, dolor i la injustícia.
ps: malgrat el comentari a l’archiletters, no cregues mai que t’oblide.
Simplement hi passe silent… 😉
Melangia, mort, vida, encerts, errors, alegríes, bellesa, colors, música, paraules, amistat, amor, tot és dins el llibre d’un mateix.
Ahir us vaig veure a tots dalt d’un núvol blanc molt blanc contrastant amb un cel blau intens i uns ullets encuriosits mirant i vivint la seva primera pàgina del seu llibre.
La cançó bellíssima.
Bon dia ! (avui amb molta pluja … )
Són dies d’enyors, certament. Enyorem els qui ja no hi són i vivim de nou en els que veiem créixer. Felicitats per la nova nina o nin.
Vaja… un cop més m’has encertat els gustos: les artistes i l’artista (i la preuada cançó), vull dir.
I sobre la mort, sempre hi haurà temps. Però s’hi ha de comptar…
Un temps… un país… lligams. Memòries
La vida no s’atura i de la tardor en naixeran llums noves i plenes de goig com aquesta néta que ja és amb tu. Quanta energia i quanta força que ens donen les criatures que ens envolten. Que sigueu molt feliços!