Si no existissin documents de la infeliç història del nostre país, ningú podria saber, ni tan sols sospitar que la guàrdia personal del dictador Franco era la "guàrdia mora".
Els primers contingents de marroquins que arribaren a la península per a sumar-se a les tropes rebels foren beneïts per Muley Hassan ben El Mehdi, s’Altessa imperial, califa de la zona espanyola del Protectorat del Marroc, qui declarà "guerra santa" la rebel·lió del general Franco. Quan arribaren a Càdis, noies andaluses els donaven escapularis de franela amb un Sagrat Cor de Jesús i unes paraules brodades al voltant que deien "Detente, bala, el Corazón de Jesús está conmigo".
Diuen els cronistes que els moros es barallaven per a fer-se amb un escapulari, un "detente", que creien de gran valor màgic, taumatúrgic.
Se’l col·locaven al pit, no per a vèncer les temptacions del dimoni sinó com el talismà que aturaria les bales dels "mals espanyols". S’explica que Franco comentava com d’encantats anaven els moros a la seva guerra i com de contents deien : "feia temps que no podíem matar hebreus".
Si no hi haguessin records, ella hauria oblidat que quan era petita duia un escapulari beneït de color negre i gris, de tela de llana, amb la imatge de la Mare de Déu del Carme, que la mare li havia posat agafat amb un petit imperdible a la samarreta per a lliurar-la de tot mal. Si la mare hagués sabut el que ara se sap, que els "moros d’en Franco" duien al pit l’escapulari del Sagrat Cor, ben segur que la nena no n’hagués portat i ella tampoc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
objecte c om allò de Santa Gemma (crec) que ens posaven al pit per curar-nos el refredat.
Bona vesprada des de les festes d’un poble xicotet
Aquesta mena d’idees, i l’intent de recuperar la memòria poden acabar desembocant en llibre. És possible que hi hagis pensat, no? En aquest temps de "memòria històrica" (tota la memòria és històrica, suposo) aquests apunts tenen molt de valor, no tan sols el personal, que ja seria suficient. Crec que entre tots hem de lluitar per dir què fou el franquisme, què són els feixismes i el seu aparell simbòlic que es mou entre el rídícul i el cruel. Gràcies per les teves aportacions a la memòria col·lectiva.
I jo què pensava que això del escapularis era qüestió maniàtica com qualsevol altre amulet, però per persones què convertien la religió en un qüestió fetixista.