La veu recuperada, 6

            "Nos duele envejecer, pero resulta
            más difícil aún
            comprender que se ama solamente
            aquello que envejece."
                    (Luis García Montero)

Que no hi ha veritats em sembla haver après,
que el que sentim no té preu,
que les equivocacions són la vida,
que el més inflamable dels combustibles
és el diner. Que com diu el poeta
estimo només el que amb mi es fa vell.
Que al teu ventre vull donar la llavor
i sentir com s’omplen de pluja els solcs de la terra
abans d’enfilar, a l’ombra dels xiprers,
el més antic dels camins…

Aquesta entrada ha esta publicada en Els poemes de Els contorns.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a La veu recuperada, 6

  1. Victòria diu:

    Allò que perdura i resisteix

  2. hip diu:

    Amb la consciència de l’efímer busquem sempre la nostra eternitat, alguns d’una forma desesperada en aquest món, altres en la pausada creència de móns diferents. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*