SAMFAINA VALLESANA
Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera
Dispenseu, però no es tracta d’emular el llibre de l’Imma Monsó “Un home de paraula” amb un títol antònim. Volia comentar també un fet real i el primer títol que em sortia era “Un polític sense paraula”. Això, a més de ser un tòpic, és abundar en genèric contra la classe política, fet que hi estic radicalment en contra.
Tot va començar al Ple del 13 de desembre, en el debat dels pressupostos. Després que la Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, qüestionés respectuosament les retribucions i les indemnitzacions per assistència dels càrrecs electes, a la rèplica, el jurista i portaveu del PSC, va caure mesquinament en un atac personal. El Josep Ayuso, faltat d’arguments per defensar la seva línea política, va utilitzar informació sobre retribucions personals amb la pretensió de desautoritzar l’exposició de la regidora. A l’acta es pot llegir: “Vostè cobra més que un regidor amb dedicació exclusiva en aquest Ajuntament, és una dada objectiva, i miri si m’equivoco li demanaré perdó en un Ple Municipal, li demanaré disculpes”.
Què importava el què cobres la regidora professionalment en un debat sobre la utilització dels diners públics? Fins i tot en el supòsit que visqués de renda, com a càrrec electe tenia el dret a expressar la seva opinió sobre les retribucions polítiques. L’acusació del portaveu no sols va ser mesquina, a més era demagògica per ser falsa. La Virgínia Domínguez pel protocol d’intervencions no es va poder defensar.
En finalitzar el Ple de gener, dins l’apartat de precs, la portaveu de l’Entesa després d’evocar la desagradable resposta del portaveu del PSC en el Ple anterior i recordar com les retribucions en l’àmbit professional i privat no formen part del debat polític, en pro de la transparència, va facilitar documentalment l’import del seu sou mensual. Era evident, el comentari del Josep Ayuso havia estat desafortunat i fals, s’esperava la seva disculpa com havia manifestat el mateix portaveu i acabava de demanar formalment la regidora.
No va fer cap disculpa. El Sr.Bustos sense fer prevaldre el compromís del seu portaveu ni acceptar el dret a defensar-se de la representant de l’Entesa, va intervenir amb els mateixos arguments puerils recollits en l’apunt “Qüestió d’estil: premeditat i amb traïdoria” que no cal repetir. Aquest és l’estil de lideratge de l’esmentat senyor, el model que transmet en l’exercici de la política, el seu guiatge. Amb aquestes actituds es formen els nouvinguts a la política, els neòfits presents en el govern municipal. Això ajuda a entendre moltes coses.
El Josep Ayuso no va poder intervenir en el Ple, tampoc ho va demanar, però disposa de prous canals per fer públic l’“error” i complir el seu compromís. Tanmateix en el moment d’escriure aquesta crònica ja ha passat un mes i mig i això no ha succeït pas.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!