SAMFAINA VALLESANA
Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera
L’església romànica Sant Pau de Riu-sec de Sabadell, era l’any 1054 una església dedicada a Sant Pau de Narbona. El sobrenom de Riu-sec prové d’estar situada en el terme que rebia el nom del curs fluvial que només funcionava en determinades èpoques de l’any per les sobtades pluges estacionals.
Després, les aigües residuals lliurades pels creixements de Sabadell i Sant Quirze a partir dels anys cinquanta, van convertir aquest riu eixut en una claveguera permanent a cel obert, l’empudegada de la qual ha fet història al seu pas per Badia i Cerdanyola fins el 1992, quan es va construir la depuradora per a pal·liar-ne els efectes.
Ens diu la geògrafa Helen Kerfoot(1) que el topònims són signes culturals perquè ens donen sentit de la pertinença, ens refan la història i ens fonamenten la nostra identitat. Vist així és comprensible el fet de mantenir el sobrenom de Riu-sec fins avui, per identificar aquest conjunt romànic. Cas contrari només teníem l’alternativa d’anomenar-lo San Pau de Riu-pudent o Sant Pau de la Claveguera i això, francament, hauria estat molt desagradable. Ara, però, d’ençà que el govern municipal ha escamotejat el projecte del polígon industrial a l’entorn de la històrica església, per a convertir-lo en un polígon comercial amb referents internacionals, no veig cap raó per no anomenar-la Sant Pau d’Ikea.
Ens diu la geògrafa Helen Kerfoot(1) que el topònims són signes culturals perquè ens donen sentit de la pertinença, ens refan la història i ens fonamenten la nostra identitat. Vist així és comprensible el fet de mantenir el sobrenom de Riu-sec fins avui, per identificar aquest conjunt romànic. Cas contrari només teníem l’alternativa d’anomenar-lo San Pau de Riu-pudent o Sant Pau de la Claveguera i això, francament, hauria estat molt desagradable. Ara, però, d’ençà que el govern municipal ha escamotejat el projecte del polígon industrial a l’entorn de la històrica església, per a convertir-lo en un polígon comercial amb referents internacionals, no veig cap raó per no anomenar-la Sant Pau d’Ikea.
Així s’actualitzarà la nostra identitat cultural, segons el nou paisatge que ens dóna sentit de pertinença i alhora refarem la història fins el punt que al 3012, un miler d’anys després, quan les futures generacions siguin ben entrades en el decreixement energètic, podran fatxendejar d’una icona en el Vallès de quan havia estat un referent en el si d’una societat plenament consumista.
(1) Helen Kerfoot és presidenta del Grup d’Experts de les Nacions Unides en Noms Geogràfics (GENUNG)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!