SAMFAINA VALLESANA
Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera
Dic això perquè tenim un precedent: la rotonda dels Agents Comercials (cruïlla de la Gran Via amb el carrer de Vilarrúbias). Quan aquesta rotonda esquifida i ofegada de trànsit va ser nomenada, vaig pensar que només era una llicència més de qui abans feia d’alcalde. Com quan el mateix personatge va canviar el nom d’Avinguda de Sabadell, en un barri on tots els vials estan dedicats a ciutats tèxtils del món, pel tan suggerent d’Avinguda de Don Bosco. Coneixent el sant se li devien remoure les tripes al copsar l’oportunitat del canvi: un gest, a les portes de les eleccions municipals, adreçat a les persones usuàries de les instal·lacions privades de formació i d’esport que porten el mateix nom i són adjacents a l’avinguda.
Com tothom sap, el nomenclàtor de carrers és una mostra de la història, de la vida d’una població. És un patrimoni cultural on, com en un estrat arqueològic, s’hi acumula la idiosincràsia de la nostra vida col·lectiva. Sense adonar-nos, a cada carrer, a cada plaça, estem deixant escrites a l’aire un munt de preguntes pels futurs sabadellencs i sabadellenques: Plaça de les dones? Per què? Quines dones? Per què en aquest indret?
El cuc em diu, però, que la petjada històrica, la memòria que les nostres autoritats municipals volen preservar, per qui en un futur volti i revolti el vehicle per les illes circulars, no és deixar constància d’un fet rellevant o sentir col·lectiu. Pel que sembla, l’objectiu és fer la gara-gara a baix cost a uns respectables col·lectius que, com cents d’altres, s’escarrassen per dinamitzar la ciutat cada dia des dels àmbits empresarials o socials.
Però encara no puc matar el cuc. Per què aquests dos col·lectius i no d’altres? Perquè la seva activitat s’associa a la insistència i a la constància? A l’habilitat de donar-hi voltes als temes? Si és així, demano que a la llista de noms per a les rotondes s’incloguin també altres col·lectius ben actuals que no paren de donar voltes al seu futur, la petjada dels quals serà present durant anys a la ciutat: Rotonda dels afectats per la hipoteca. Rotonda dels afectats per les retallades a sanitat. Rotonda de les senyores de la neteja afectades per la concessionària. Rotonda dels comerciants del Passeig. Rotonda dels polítics corruptes… podeu continuar…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Passada la voste època, la del Toni Farrés, vull dir, Bustos expandí el seu populisme sense escrúpols fins a punts inimaginables al nomenclàtor. Recordo com, per atorgar el nom de l’Argub –amb motiu de la commemoració de l’agermanament i la situació del poble saharuí– s’inventà una «plaça» en un indret del parc Catalunya. Aquesta pràctica d’«inventar» places, a Bustos i companyia, els deuria agradar perquè l’han pacticada en diverses ocasions, així s’inventen places del tot inexistents on no només no hi ha edificis ni hi viu ningú sinó que, ai las, ni són places, com en el cas que descrius de la «plaça de l’advocacia del torn d’ofici d’ofici», al nom de la qual mereixeria un nou post, i no només per l’estupidesa d’alguns polítics de camuflar l’igualitarisme en el llenguatge (ciutadans i ciutadanes,etc., etc.), estupidesa que, entre d’altres, arriba a generar paràfrasis absurdes com el nom d’aquesta suposada plaça.
Val a dir que el predicament del “bustisme” vers advocats i l’«advocacia» no inclou ni suposa el respecte que manifesten pel compliment de la llei i el respecte pels ciutadans per qui se suposa vetllen i de qui cobren.