SAMFAINA VALLESANA

Una serp groga ha recorregut Catalunya de cap a cap. S’ha demostrat una vegada més que la societat, quan vol, té capacitat d’autoorganitzar-se, més enllà del convencionalisme de les forces polítiques. Després d’això, la situació ha canviat: la consulta ja és un fet irreversible, només queda fixar la data i la pregunta, sí, la pregunta, no les preguntes.

Estarem atents perquè després d’aquest 11 de setembre també queda trasbalsat el procés negociador entre Rajoy i Mas. No sabem on havien arribat, ni tan sols quin camí havien fet junts, però el marge de negociació ara és més prim. Madrid una vegada més arriba tard i malament, fet que seria el seu problema si no fos que nosaltres hi estem pel mig.

Com a tocatardans ara es troben amb una societat catalana més sensibilitzada, més organitzada i amb un objectiu que no para de solidificar-se, allò que ahir era argila avui ja és quasi pedra. A banda estan mal col·locats perquè el president Mas ha passat ostensiblement de ser interlocutor a intermediari. Ara per ara el President és el nostre representant legal, però la capacitat de decidir està en les mans de qui ha organitzat la Via Catalana. Qui tornarà a convocar si el resultat de la negociació no és satisfactori per a una majoria àmplia de la població catalana?

Tot bon negociador sap que, si no vol que se li compliquin les coses, cal escoltar a qui té la capacitat de decidir. El temps de mercadejar sobre possibles ofertes en espècies ja ha passat, no ens hem organitzat a l’entorn de l’ACN ni hem fet l’assentament d’una línea humana de 400 km per reclamar lleugeres millores sobre l’estatus autonòmic. Volem consulta, data i pregunta.