SAMFAINA VALLESANA

Ple d’octubre: Desfilada de reivindicacions ( III )

Entrem en els temes econòmics. Avui són plat fort: l’aprovació inicial de les ordenances que han de regir pel 2015; tornar a modificar el pressupost del 2013 (recordem que l’actual és prorrogat perquè el cas Mercuri va evitar consolidar-lo); i aprovar un reconeixement de crèdit.

El ponent, Josep Ayuso, fa una extensa presentació llegida en veu velada i monòtona, com sempre sense mirar a la cara. El timbre sord i apagat de la lectura convida a “desconnectar” i això fem. Segurament d’immediat ens entraria la son sinó fos pel rebombori que ens arriba des de l’entrada. Xiulets acompanyats de crits en desordre, tothom, govern i oposició, es posa amatent respecte allò que se suposa està passant al vestíbul. Els veïns de Can Puiggener, fins ara reivindicatius a la plaça, volen accedir al Ple.

L’home sense paraula porta set minuts llegint i quasi ja no se sent el que llegeix, però com un robot programat continua amb la lectura. El Sr. Juan Carlos Sánchez, li demana que s’aturi i seguidament, des de la Presidència exigeix silenci o caldrà tancar les portes, diu. El Josep Ayuso torna a arrencar… Un minut després algú es posa a cridar, des  de la presidència es demana altra vegada silenci o que s’abandoni la sala. El Josep Ayuso fa per tornar-hi… però al cap d’uns segons el Sr. Juan Carlos Sánchez insisteix en la petició de silenci i amenaça amb desallotjar.

Els veïns ja han desplegat una pancarta dins de la sala i col·lapsen l’accés. Podem llegir-hi: “Can Puiggener por un barrio digno ya. Hechos sí, promesas no”. L’home sense paraula, sense modificar la seva actitud lectora, continua: “deia…”. I segueixen deu minuts més de lectura ensopida en un ambient calent. Això ens permet parafrasejar aquella dita: “mai s’ha parlat tant en el Ple i s’ha escoltat tant poc”.

No coneixem, doncs, els arguments del govern i hem d’extreure conclusions a partir de les intervencions de l’oposició. Abans però, des de la Presidència es repeteix la petició de silenci.

EUiA ens decep, tant bé que havia defensat el tema anterior de l’empresa Torra! Com altres vegades amb una curtíssima intervenció mostra el desacord i justifica l’abstenció perquè faran al·legacions. Sempre ho diuen però al següent Ple no acostumen a presentar  res.

L’Entesa per Sabadell i ICV es centren en l’increment general del 1%, el qual critiquen davant la previsió d’augment del l’IPC del 0,5%. Però el més greu és que el govern ha doblat l’IPC estimat, i ho fa sense cap justificació econòmica. La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa afegeix la seva satisfacció perquè a l’ordenança general s’han incorporat algunes de las seves propostes les quals milloren la informació que rep la ciutadania, però destaca la inutilitat de la taxa contra els pisos buits perquè no es defineix el concepte d’habitatge buit. Reclama la bonificació de l’IBI per a les persones que no reben cap prestació i proposa, una vegada més, fraccionar la suma de tots els rebuts a pagar durant l’any.

CiU i PP, només obren la boca per anunciar l’abstenció. El Sr. Juan Carlos Sánchez torna a demanar silenci. I el ponent, Josep Ayuso, amb la dificultat de fer-se sentir, desqualifica la comparació amb l’IPC i anuncia pel proper ple la proposta de definició de “pis buit” en una ordenança específica. Així la portaveu de l’Entesa tenia raó, tal com està no serveix per a res i el murri no ho havia comentat.

El tema es tanca amb els vots en contra d’ICV i l’abstenció de la resta de grups de l’oposició.

El segon i tercer punt es debaten alhora. El ponent justifica la modificació del pressupost bàsicament per les necessitats del pla de viabilitat de Vimusa que serà discutit en un altre punt de l’ordre del dia. Clarament es treu el tema de sobre i passa la pilota a la Marta Farrés que en serà la ponent.

La portaveu d’EUiA fa la intervenció clàssica davant del pressupost, sembla que no s’ha mirat l’expedient. No és el cas del portaveu d’ICV el qual pregunta per les despeses del 2013 deixades al “calaix” i que ara cal dotar. La Virginia Domínguez, portaveu de l’Entesa, també es queixa que s’hagin amagat aquests deutes de l’Ajuntament vers a Vimusa quan l’empresa està a punt de fer fallida.

Des del PP, igualment es mostren estranyats per l’aparició de factures endarrerides i CiU pregunta si n’hi ha més. Uns i altres demanen una explicació més quan tot plegat ha afectat de forma notable a Vimusa.

El ponent, impassible torna a explicar la “vida” del pressupost i bla, bla, bla,… sense respondre a cap de les greus preguntes fetes. La seva actitud indigna a l’oposició i fa que rebi una rèplica molt dura des de tots els grups, excepte d’EUiA, que no diu res. Tanmateix la seva resposta és bla, bla, bla… com si sentís ploure i esgotats els torns d’intervencions es passa a la votació.

Tots els grups de l’oposició s’abstenen en els dos punts, així doncs a pesar de la pèssima gestió han fet prevaldre disposar de diners per apuntalar a Vimusa. I l’home sense paraula agafa aire…