EL PLE DE GENER GLAÇAT

Serà cosa del canvi climàtic o que realment el govern municipal està conduint la gestió municipal cap a una altra dimensió de resultats imprevisibles? No ho sabem. Però us puc assegurar que la sorpresa rebuda a l’entrar a la Sala de Plens, on es preveia la realització del ple de gener, ens va deixar bocabadats.

El Ple, entès com la part de la sessió on es resolen els afers rellevants que l’equip de govern gestiona per a la ciutat, no es realitzà. La causa? El Ple estava glaçat. Sí, glaçat, un afer extraordinari mai vist durant els darrers quaranta anys.

El full que es lliura al públic, on es recull l’ordre del dia, estava en blanc, cap servei havia sol·licitat l’atenció del Ple. Els responsables polítics de la gestió municipal, situats a l’esquerra de la Sala, es mostraven en estat de gèlid. Cap proposta, cap donar compte, cap iniciativa o fet mereixedor de comentar.

Com se sap el govern s’ha organitzat en quatre àrees, les quals engloben tots els serveis que ens ofereix la nostra administració local, on els onze càrrecs electes del PSC-Podemos s’han repartit les responsabilitats de gestió i desenvolupament. Quatre dels quals n’han assolit tots els atributs d’una tinença d’alcaldia per a coordinar-les.

En un mes determinat, és raonable que alguns serveis no tinguin res a proposar al Ple. Però és possible que les quatre àrees aixoplugadores  de tots els serveis de la Casa Gran no recullin cap aportació a l’ordre del dia i deixin la pàgina en blanc, com glaçada? Doncs sí. En Pol Gibert, responsable de l’Àrea de presidència i Drets Socials, amb el rostre impassible es va mantenir en silenci. La Marta Morell, que té al seu càrrec l’Àrea de Feminisme, Benestar Animal i Participació, no tenia res a dir però s’esforçava a combatre els efectes hipotèrmics mastegant xiclet des de la presidència. En Jesús Rodríguez, garant de l’Àrea de Cohesió Territorial, Desenvolupament Urbà, Seguretat i Civisme, ni la crema de contenidors i cotxes dels dies anteriors el va fer enraonar, callat com mai. La Montserrat González, que lidera l’Àrea de Desenvolupament Econòmic i Impuls Administratiu, amb el seu mutisme confirmava l’estat de ralentí de la màquina municipal fins aconseguir la glaciació de la part resolutiva del Ple.

Només des de la presidència, l’alcaldessa, la Marta Farrés, manifestava símptomes de vitalitat. Això li va permetre demanar l’aprovació de l’acta anterior i justificar l’estat de congelació del Ple amb l’argument que s’havien tractat els punts possibles en l’anterior ple extraordinari d’ordenances. Era com dir-nos que la glaciació havia començat més endarrere del que ens pensàvem, perquè en aquell Ple extraordinari només hi havia cinc punts afegits a l’ordre del dia i eren punts que calia aprovar durant l’any 2019.

A partir d’aquí, com si es produís una inversió tèrmica, es recuperà el clima propi del Ple i l’alcaldessa va donar pas a les propostes dels grups de l’oposició. Aquesta vegada encapçalades per una moció de l’Associació del Poble del Sud on es defensava no tancar el Mercat de Campoamor.

En Ramón Jiménez, portaveu en el Ple de l’esmentada associació, també devia notar la les conseqüències de la glaciació que havia afectat a l’executiu. Doncs durant els deu minuts de la seva intervenció, dret en el centre de la Sala, cap de les tres persones situades a la presidència van mostrar actitud d’escolta activa, ni tan sols li van fer arribar l’alè d’una mirada de cortesia, obsessionades com estaven les tres, amb el cap cot, sobre els seus telèfons mòbils. Tanmateix el portaveu en va sortir satisfet, perquè l’escalfor irradiada per tota l’oposició va fer possible apaivagar la fredor amb que el govern havia rebut la proposta i aconseguir-ne l’aprovació per unanimitat.

Van seguir dues mocions més. La primera de la Crida per Sabadell sobre la imposició tarifària que ens arriba des de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

Concretament la moció demanava que:

Primer.- Exigir polítiques de mobilitat i inversions adequades pel transport públic al Vallès, entenent les especificitats metropolitanes del nostre territori.

Segon.- Sol·licitar una revisió de les tarifes i els canvis de condicions dels usuaris que tingui en compte la realitat vallesana.

Tercer.- En cas que es mantingui el nou model, instar l’ATM a què el nou títol de 10 viatges mantingui el seu caràcter multipersonal i amb validesa per a tot l’any i que la T-Jove i la T-16 ampliïn les seves zones d’ús.

Aquestes peticions van comptar només amb el suport del PSC i Ciutadans. ERC, Junts per Sabadell i Podemos es van abstenir, suposadament pels seus lligams amb l’ATM. Fet que ens diu fins on podem comptar amb ells (abans no es quedin congelats) per defensar els interessos de Sabadell.

La segona moció presentada conjuntament per la Crida per Sabadell i ERC demanava la derogació de la llei popularment anomenada “Montoro”, bloquejadora dels superàvits dels ajuntaments per contribuir a eixugar el dèficit ocasionat del govern central. Era imprevisible, però la petició d’anul·lació arribava tard perquè ja està inclosa en els acords per formar el nou govern de l’Estat. Arran d’això va comptar amb el suport de quasi tot el consistori, només Ciutadans es va abstenir.

Després de contestar a diverses preguntes, l’alcaldessa, amb “l’amenaça” que en el ple de febrer notaríem… el desglaç, va aixecar el Ple.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *