El cartell trapella

Just començada la campanya electoral a Sabadell les diferents organitzacions polítiques han escampat els seus cartells de promoció. Encara que avui això no té res a veure amb les encartellades dels anys vuitanta on literalment es folrava la ciutat de cartells i s’esdevenia una veritable “guerra” d’enganxades entre les diferents forces polítiques, el cartell no deixa de ser una finestra que, intencionadament o no, ens deixa entreveure allò que hi ha al seu darrera.

Excepte un cartell, el de la “Crida per Sabadell”, tots segueixen la pràctica de personalitzar la campanya i la futura gestió municipal en un sol personatge. No tots, però, reforcen amb la mateixa intensitat aquest culte a la personalitat. Tres redueixen el  protagonisme del personatge: amb el domini de l’eslògan de campanya per part de “Sabadell En Comú”, explicitant primer el nom de la candidatura com fa ”100% Sabadell” o el de “Podemos” on la protagonista, de mig cos engolida per l’onada, s’allunya de les seves sigles i de nosaltres.

Tres donen preponderància a qui encapçala la llista: “ERC” amb una fotografia que intenta ser natural, sense masses filigranes, “Junts per Sabadell” fent servir uns colors moderats i el “PSC” amb una fotografia d’estudi, on la rigidesa de la protagonista amb els braços creuats i el disseny roig-negre connota una certa distància amb duresa.

En aquest últim, però, insòlitament s’ha fet prevaldre el cognom de la cap de llista per damunt dels altres elements del cartell. A ningú se li escapa la relació que es busca amb altres èpoques, ara lloades, de la gestió municipal. El cartell, però, no s’acompanya de cap missatge dirigit a la població o dedicat al model de ciutat, només conté una falsa afirmació, “La primera alcaldessa de Sabadell”.

A diferència de les persones que aquests dies visiten la ciutat, tothom a Sabadell ho sap: no ha estat mai alcaldessa, no ha guanyat mai unes eleccions i en el supòsit que ara les guanyi falta que sigui escollida alcaldessa. Tot just és una candidata a l’alcaldia, la primera que presenta el PSC en seixanta anys de democràcia.

Mal comença, la cap de llista del PSC, la seva segona estada al consistori. Pensàvem que s’havia fet net, que es buscava foc nou, però des de la primera finestra que se’ns permet guaitar ja ens mostra l’estil trapella de l’escola d’aprenentatge i l’arrogància de la protagonista, valors allunyats dels que pot fer suggerir el mot Farrés.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *