SABADELL INAUGURA UNA NOVA ERA

Ara ja és pot proclamar sense embuts: dimarts vam assistit al primer Ple de la nova era.

A l’entrar a la sala ja rebies un impacte visual que per un moment et desconcertava. Era el canvi de situació dels càrrecs electes en els escons municipals. Tan significatiu era observar com la prepotència, la llagoteria i la coacció ja no estaven en els escons del govern, com veure una presidència, ocupada per gent jove, fresca, sense passat polític a les institucions, decidida a fer un canvi profund en el govern de la ciutat.

Només dues coses es van mostrar inamovibles. La mirada distant del borbó des d’un angle de la sala, acompanyada de l’esguard directe del President, i la persistent misèria política que indefectiblement embolca als polítics reprofessionalitzats.

El nou govern ens ha promès diverses vegades un canvi en les formes, en la gestió però sobretot en les prioritats. Ens ha assegurat una total transparència, la màxima accessibilitat i una remodelació profunda d’allò que se’n deia participació. Bé, doncs es va fer palès que això va en serio. Caram! Si no, per què tot el ramat polític professionalitzat, sense vergonya, escenificant cara d’emprenyats, al uníson van impedir l’aprovació de les noves pautes de funcionament del Consistori sense cap argumentació política? Des del púbic es va entendre de seguida, el bustisme persisteix: boicot pla i ras al nou equip.

Els únics que no van secundar aquesta actitud i fan fer palesa una postura crítica però amb arguments polítics va ser la Unitat pel Canvi. Tampoc és casualitat que aquesta actitud procedeixi d’un altre grup de joves, amb fusta política, no contaminats pel passat negre de la vida municipal.

Molt diferent de Ciutadans dels quals esperàvem una arribada d’aires nous des del seu perfil ideològic, si més no a l’àmbit de la coherència. Havien anunciat als quatre vents, transparència i apartar-se d’actituds fosques. Però en el primer ple ja no han pogut resistir els encants del bustisme i ser xuclats a la foscor dels seus interessos, sense ser capaços d’oferir al públic un sol argument polític de collita pròpia.

CiU continua lliscant pel tobogan. No sabem que l’aterreix, però una vegada més fugí de marcar perfil polític i s’aferrà a la consigna llançada pel romanent del bustisme “boicot absolut al nou govern municipal”. Els errors de la passada legislatura li han significat no liderar la nova etapa i la pèrdua d’un càrrec electe, amb aquesta perseverança el mèrit de l’actual equip serà situar-la a la marginalitat a la propera legislatura.

Tanmateix, per què la coral de l’oposició seguia la batuta bustista, a pesar de no ser ells els expulsats dels reportatges fotogràfics de la ciutat? Perquè la proposta del govern, l’empremta del canvi, vol aplicar allò que sempre la coral ha prescrit però mai s’ha aplicat a si mateixa: austeritat i transparència.

Com els decrèpits cantaires i el mestre bustista poden admetre, sense piular, que sigui rebaixada la despesa de sous del govern i els càrrecs de confiança en un 52%…!!! Què han fet fins ara? Quin qualificatiu sentiran pel carrer? Com explicarien un increment si en un futur fossin ells els del govern? Com poden admetre, sense avergonyir-se, que la Junta de Govern, allà on es prenen setmanalment les decisions rellevants per Sabadell, en ares a la transparència serà oberta al públic, fins allà on ho possibilita la llei? Com s’ha de sentir el portaveu bustista quan fins i tot es vol passar a finals de mes la periodicitat del Ple, perquè així ho aconsella el bon funcionament de la màquina administrativa. Per què no s’ha fet fins ara? Simple, prevalien les dates de les executives socialistes per damunt del bon fer de la nostra administració.

Com es pot deduir és l’equip bustista el beneficiari de l’actitud col·lectiva de l’oposició i ha estat la lesió directa d’uns interessos fins ara a l’ombra, allò que li ha facilitat la música perquè Convergència i Unió, Ciutadans, PP i Guanyem fessin manilles al pal de la senyera bustista i proclamessin a una sola veu el vot en contra, muts, sense cap argumentació política.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *