1. Democràcia
Votar el proper 13 de desembre és
tornar a l’essència de les coses, als orígens, a la democràcia de
veritat. Vivim una època plena de missatges publicitaris, de campanyes
electorals permanents, de lluites partidistes, de manipulacions sense
escrúpols, de promeses electorals que no es compleixen, d’abusos
terminològics i de violència simbòlica. Vivim dins
d’un
estat que té assumit que la democràcia existeix perquè la seva
constitució parla de monarquia parlamentària i de quatre drets per aquí
i quatre més per allà, però que té segrestada qualsevol possibilitat de
qüestionar la constitució des de la democràcia. Per això votar és un
acte de democràcia universal i té tota la força que pugui tenir
l’expressió d’un individu que envia un missatge directament al
col·lectiu, sense intermediaris. Votar el proper 13 de desembre és dir
als nostres representants polítics que a ells els continuarem votant
cada quatre anys, però que no es pensin que amb això en tenim prou. La
democràcia som nosaltres, cadascun de nosaltres i la suma de les
nostres voluntats individuals. No hem de permetre que els altres ens
diguin què és i què no és la democràcia: votem.
2. Olfacte històric
A cada generació li toca viure
unes determinades experiències en funció del lloc i el moment,
experiències que marquen la memòria col·lectiva. En el passat més
recent, la lluita antifranquista; abans, la lluita sindical contra
l’explotació laboral; més enrere, les lluites contra el mal govern de
reis absolutistes, etc. Durant molt de temps ha calgut prendre les
armes i perdre la vida en l’intent de defensar allò que hom creu que és
just i bo per a la societat. Ara res no té tanta força com la suma de
centenars de milers de vots. La nostra generació té una oportunitat
històrica d’obrir una escletxa de pau, de radicalitat democràtica, de
maduresa col·lectiva. El 13 de setembre a Arenys de Munt es va fer un
primer pas i hem de tenir prou olfacte per veure-hi la llavor de canvis
molt importants que faran que tothom visqui millor. Aquesta llavor s’ha
de regar perquè l’arbre creixi fort, amb un tronc ben robust.
És un fenomen que es produeix en
el marc d’una intensa activitat de tot un país que tira endavant el
projecte: manifestacions del 18 de febrer de 2006, 1 de desembre de
2007, deumil a Brussel·les, I’m Catalan I love freedom l’11 de
novembre, etc. Tindrem observadors nternacionals; tenim gent preparada
que ha treballat diversos aspectes; estem fent un esforç col·lectiu
perquè totes les nostres veus se sentin alhora i tinguin més força.
Finalment la nostra voluntat serà atesa. Tot és a punt. Només falta la
suma dels vots individuals. Si vols la independència per demà, vota
avui.
(Podeu veure la resta d’arguments a la web d’Arenys de Mar Decideix)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!