Aquest diumenge, vora 700,000 catalans tindran el gust de poder votar per allò que moltíssims europeus ja fa segles que gaudeixen: la llibertat. El passat dia 4 vaig tenir l’honor de participar en un acte en un petit poble d’Osona (Santa Eulàlia de Riuprimer) a favor de la participació popular en el referèndum. Curiosament, entre d’altres, hi vam parlar dues persones que no hi podrem votar. Jo, per no ser enpadronat a Osona (i ni tan sols a Catalunya). I l’amic Jordi. Aquest darrer sí està empadronat a Sant Eulàlia de Riuprimer, però no hi podrà votar perquè només té tretze anys, tres menys del compte. Malgrat tot, hi féu un breu i brillant discurs que té molt a veure amb el que deia més amunt dels europeus, és a dir, dels que tenen llibertats reconegudes. “Fa més de 300 anys” digué en Jordi “ningú ens va demanar si volíem ser espanyols i ens van prendre les llibertats. Ara, el 13 de desembre del 2009, tenim l’oportunitat de fer el que fa 300 anys no ens van deixar fer. I tornem a poder decidir què volem que sigui Catalunya. Ara podem començar a canviar perquè som nosaltres els qui tenim dret a decidir. El proper 13 de desembre no t’oblidis de votar, perquè el teu país no t’és indiferent. Visca el dret a decidir!”.
La lliçó de l’amic Jordi és fabulós que ens vingui en aquest moment. Contràriament al que alguns semblen saber i assumir, Catalunya sí té una història i uns drets nacionals. Ningú no ens els pot arravatar. Com ens recorda el professor Terricabras, només nosaltres podem dir què som i què volem ser. Fent-ho, exercim els nostres plens drets com a europeus que volem ser. Pel que sembla, és un missatge que algú hauria de fer arribar a un tal Miguel Terrino, secretari adjunt del PSC de Badalona i, pel que sembla, el promotor d’un obscur manifest de les “Casas Regionales” contra les consultes. Cal dir que qui ordeix aquesta mena d’operacions contra una comunitat d’acolliment arrisca molt de ser acusat de colonialisme. En tot cas, qui nega el dret a decidir als seus propis conciutadans, fa un acte de menysteniment envers els qui l’han acollit i un flac favor a la democràcia. A més és curiós que declari aquest senyor que les consultes “crispen la societat” quan la veritat és que l’omplen d’esperança. Per cert, no recordo que aquest senyor hagi acusat de “crispació” els qui posen el Tribunal Constitucional per sobre del poder legislatiu i polític del país, els qui desagnen el país econòmicament, els qui estan desmantellant TV3 al País Valencià o els qui promouen la catalanofòbia.
La campanya de les consultes està sent magnífica amb assistència massiva arreu. I això malgrat el boicot dels mitjans de comunicació grans i aquells sectors polítics que tenen por que el poble es pronunciï en llibertat com ho féu a Arenys de Munt fa dos mesos. Encara recordo l’expressió que duien a la cara els entrevistats per Vilaweb TV la mateixa tarda de la consulta. Quina alegria, quina satisfacció, quin orgull transmetien per haver pogut posar cadascú el seu gra de sorra per tal que tornem a ser un país dels que compten, plenament respectat, ni més ni menys que els altres. Recordo especialment una dona somrient que deia que havíem de canviar de marc polític simplement perquè allà on som “no ens estimen”. Claríssimament és així.
El dia 13 de desembre, malgrat els Terrinos d’aquest món, serà un dia d’alegria col.lectiva, una festa democràtica com poques vegades s’ha viscut al nostre país. Hi tenim tot el dret. Això sí, us demanaria un petit favor als empadronats dels 160 municipis on tindreu la sort de poder-hi votar. A l’hora de pensar si hi anireu a votar o no, us demanaríeu que us inclinéssiu per anar-hi i que dipositeu la papereta a l’urna en nom dels qui no ho podrem fer. Per exemple, per a en Jordi de tretze anys i per un servidor no empadronat. Volem ser com els europeus, please. Moltes gràcies!
Toni Strubell, 9 de desembre del
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!