M’han cobrat la matrícula, la meva sorpresa? Doncs que ha pujat 530 euros més de l’esperat. El motiu? L’adaptació de crèdits d’una universitat a l’altre. Aquest curs he seguit la llicenciatura d’Història a la UdG, fins el curs passat estudiava a la URV. En tot el procés del trasllat acadèmic vaig preguntar pel seu cost i ningú em va informar del preu elevat de l’adaptació dels crèdits, només de la taxa de trasllat que són 44 euros.
Doncs bé, ha arribat la sorpresa, 530 euros menys, així com si res. Ja és prou car estudiar (i viure durant el curs), i més per una economia de les classes populars, com perquè et cobrin per adaptació de crèdits. Cal pensar que teòricament et cobren per poder pagar professorat, material, etc… Doncs no, en aquest cas pagués 530 per absolutament res, per aire. El SEPC o les assemblees d’estudiants tots aquests anys ja ens han avisat; el procés de privatització de l’ensenyament és brutal i aquests fets passen com si res.
Amb l’aplicació del Pla de Bolonya ens volen fer veure que pot haver més mobilitat. Mobilitat? Quina mobilitat? Doncs la mobilitat que ells volen. Com és possible que sigui més senzill (tant a nivell de tràmits com a nivell econòmic) anar a fer un Erasmus o un altre programa de mobilitat internacional i en canvi sigui complex i car traslladar-se d’universitat dins el mateix país? Com és possible que la UdG faci una pàgina web amb un senzill formulari per a que els estudiants estrangers demanin ajudes (de força quantitat de diners) quan pels estudiants d’aquí les ajudes són minses o has de fer un munt de paperassa?
El que està clar es que s’està fomentant l’arribada d’estudiants estrangers (i no es reforça l’ús del català, al contrari, cada cop va a pitjor) sobretot a màsters on les universitats i empreses fan més negoci. També es fomenta la mobilitat d’estudiants i treballadors europeus arreu de les fronteres del vell continent. I tot això a què és degut? Doncs està força clar. Ens trobem immersos en una deriva neoliberal, recolzada per governs suposadament d’esquerres (a Catalunya tenim el cas del conseller Huget) on es privatitzen els serveis públics i l’únic interès vigent és el dels empresaris capitalistes i els banquers. Augmentant la mobilitat, augmenten la possibilitat d’explotar als treballadors (i treballar precàriament) i així augmenten els beneficis. Un negoci rodó. I de tot això que en queda? Doncs que un estudiant que es vulgui traslladar d’una universitat a una altra dels Països Catalans es vegi obligat a desembutxacar molts diners i tenir molts mals de cap. El sistema capitalista no va enlloc, hem de fer alguna cosa.
Sergi Vázquez Anguela, 6 de maig del 2010
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!