Demano a periodistes, mitjans de comunicació i a generadors d’opinió que en matèria de independència de Catalunya no continuïn dient “cinturó roig” per referir-se a la participació a les consultes locals sobiranistes a les rodalies de Barcelona del 20J.
Aquesta expressió sinònim del mot “esquerra” és aplicable en el debat dreta-esquerra en el sentit social i polític. Però en el debat Catalunyna-Espanya o Nació catalana-Nació espanyola, és un error utilitzar-la. No simplement una figura lírica, és un error objectivament parlant i pot tenir efectes de propaganda unionista sobre les classes treballadores del Poble català.
Suposo que aquesta no és la intenció dels informadors que l’han utilitzat i per això escric aquestes línies.
Mantenir l’expressió cinturó roig per designar les poblacions dels voltants de Barcelona amb poca participació a les Consultes sobiranistes equivaldria a dir que la gent d’esquerra és unionista i que la gent de dreta o conservadora és independentista; i això no és així. El fet és que unionisme i independentisme són transversals en quan a ideologies socials i polítiques. Són nombrosos els exemples històrics de ideologia d’esquerra independentista o separatista catalana respecte d’Espanya.
En aquest sentit i per fer-ho curt, només recordaré alguns fets. Al segle XIX, el pensament d’en Josep Narcís Roca i Farreras a l’origen del nacionalisme català d’esquerres, amb obres i articles com el titulat Ni espanyols ni francesos. A la primera meitat del segle XX, recordem la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya, més tard declarada independentista i actualment al govern d’esquerres de la Generalitat. O la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya, PSUC, de Joan Comorera, admès a la Tercera Internacional comunista com a partit independent del PCE. I a la segona meitat del segle XX la fundació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, PSAN.
Altra cosa és que l’esquerra nacional espanyola, com la dreta nacional espanyola, tenen legítimament adeptes en territori de la Nació catalana.
Aquest segon aspecte de la qüestió ens portaria a parlar de qui ha de ser cridat a votar en una consulta efectiva d’autodeterminació del Poble català. Segons el Tribunal Internacional de Justícia de les Nacions Unides, en els casos d’exercici del dret a l’autodeterminació s’ha de fer la distinció entre “poble sense estat” -el subjecte d’aquest dret- i “població”. Dient que la part de població que se sent d’una nació que ja té estat no és subjecte del dret d’autodeterminació i no ha de votar a la consulta. I així es va fer, per exemple a Timor de l’Est.
I en matèria de censos electorals cal tenir present que a diversos estats, com a França i al Estats Units, no vota a les eleccions tota la població de dret; sinó que només poden votar les persones que prèviament hagin anat a inscriure’s al cens electoral; són censos d’inscripció voluntària diferents dels censos estadístics de població d’inscripció automàtica d’ofici.
El cens electoral català promogut i elaborat per l’Agència del Cens Nacional del Poble Català, en ser d’inscripció voluntària de persones que es consideren membres de tota la Nació catalana, compleix amb els dos criteris esmentats.
Albert Bertrana i Bernaus, 21 de juny del 2010
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!