17 de maig de 2010
Sense categoria
0 comentaris

Lapidar la independència

Per dir-ho eufemísticament, no deixa de ser curiós que des de determinats sectors polítics es propulsi la idea que el Parlament ha de convocar un referèndum oficial sobre la independència abans de proclamar-la unilateralment.
Per què? Per acabar veient que el lapiden com han fet amb l’Estatut? Què hi ha darrere aquest interès obstinat a fer-nos caminar per camins perduts que només duen al fracàs?
Tot el que hem anat vivint ens acara a una realitat irrefutable: ens hem deixat enganyar i així ens va. La transició política no ha estat a l’alçada del que necessitàvem. Ho demostra que la qualitat de la nostra democràcia sigui tan deficitària, que la justícia perdi credibilitat dia a dia, que Catalunya es depauperi a marxes forçades.
I som on som perquè fins ara hem acceptat com a certs decorats buits de compromís, fets només de paraules. Una ceguesa voluntària que permetia sortir de la dictadura amb l’aparença de respecte, però sense cap reconeixement realment compromès amb la composició plurinacional de l’Estat espanyol. Calia tranquil·litzar consciències, encara que es continués imposant la sacrosanta unitat nacional guanyada, com sabem, per la força de les armes.
De fet, Espanya sempre ha defensat el que creu que és seu i això no ha d’estranyar-nos. El problema és que els polítics que ens han representat fins ara sempre han jugat a l’ambigüitat calculada, més atents als seus interessos partidistes, a les seves connivències amb el poder, que no pas al compromís que tenen amb qui representen.
Fer primer el referèndum, és demanar permís a Espanya per proclamar l’Estat català. Desaprofitar la possibilitat més clara que hem tingut mai de ser lliures. Un suïcidi col·lectiu per mantenir l’immobilisme i les polítiques de peix al cove que només beneficien a qui ja li va bé que tot segueixi igual.
No ens deixem enganyar. La llibertat no s’aconsegueix pidolant-la a ningú. Si es vol, es pren.
Hi tenim tot el dret. Un dret que ningú no ens el pot negar. Només ens cal exercir-lo.

Hel·lena Gonzàlez Massana, 17 de maig del 2010.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!