Benvolgut President, en primer lloc dir-vos que me n’alegro d’haver-vos sentit dir que no us en avergonyiu de ser independentista, axií és com ha de ser en un país democràtic, el què si que em sap greu és veure com sempre heu intetat fer que els que sí que ho som haguem d’avegonyir-nos-en. Afortunadament això s’ha acabat, en aquests moments ja ningú no és creu que independetisme sigui equivalent a terrorisme o manca de voluntat democràtica ans al contrari, és de l’independentisme que s’han promugut les consultes populars i des de l’unionisme que es posen totes les traeves per a què el poble pugui ser consultat.
Afortunadament el debat sobre la independència de Catalunya ja ha sortit al carrer amb tota normalitat i aquesta ha estat la gran conquesta assolida de moment amb les consultes, ara l’independentisme ja és una opció tan vàlida i legítima com la resta i ja no pot ser eliminada amb simples desqualificacions no otivades. I és a tot això que treu cap el títol de la carta, perquè la veritat és que m’agradria que m’expliquéssiu bé amb quines dades us veu fonamentar per dir que independència és equivalent a decadència, quan de moment tot sembla indicar el contrari. Em refereixo és clar al fet que podríem disposar de tots els diners dels nostres impostos sense l’escandalós dèficit fiscal que ens empobreix cada dia, la gestió de les infrastructures que en aquests moments tenim tant abandonades, la gestió dels nostres aeroports que Aena permet que perdin competitivitat cada dia, de la resta de xarxes de transports que ens haurien d’unir de forma més eficient a Europa i un llarg etcètera… Potser si argumenteu les vostres adirmacions hi podrà haver un debat madur i democràtic sobre aquesta qüestió i el poble de Ctalunya podrà decidir lliurement el què més li convé amb tots els arguments d’una banda i de l’altre.
Jordi Rodríguez Cano, 20 de setembre del 2010
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!