El 31 de març de 2009, el Congrés va aprovar per unanimitat redactar un nou text per a la llei coneguda com “xec-bebè”, on les llars de pare que compleix la norma, i mare que no, estan discriminats per raó de gènere, doncs si la mare compleix els requisits i el pare no, el bebè sí té prestació; i d’orientació sexual, doncs en adopció de dos homes o dues dones només que un qualssevol compleixi i l’altre no, el bebè sí té prestació.
Avui seguim com ahir, bebès espanyols sense ajuda i amb ajuda, on els seus drets s’igualen, segons diu la llei actual, si mor la mare. Absurd, i que “apuntala” el més greu de tot: que els nous ciutadans, neixen amb la aleatorietat de qui dels seus progenitors compleix la norma i qui no, per a optar o no a l’ajuda, i que implica des de l’instant del naixement, ser ciutadans espanyols de primera i segona, cosa inaudita des de 1978, marcant-los amb el pecat laic original de que els seus pares espanyols s’enamoressin de les seves mares estrangeres.
El Partit del govern, va votar a favor el 31 de març (encara mantenint-se en els seus “tretze son tretze”), perquè estava en minoria, i hagués significat perdre la primera votació des que va començar la legislatura, donant eco als mitjans sobre aquest galimaties d’equació antiprogressista. Va preferir perdre la moció sobre la reducció de ministeris prorrogant fins avui la discriminació.
S’estrena aquests dies la pel·lícula “Invictus”. Va haver una Sud-àfrica amb lleis que separaven bebès sud-africans de primera i de segona. El món s’escandalitzava i afortunadament allò va quedar enrere. Cap a on anem aquí?
Josep Lluis Penades i ASFAMIX, 11 de febrer del 2010
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!