El Barça del 5-0 del dilluns 29/11/2010, dia del 111è. aniversari de la fundació del FC Barcelona, va ser el rei dels huns. Va actuar realment com Atil·la. No va deixar cap dubte de que per on passa no pot sobreviure ni la prepotència, ni el resultadisme, ni el joc dur i brut, ni la mediocritat. Aquest mateix dia, en la roda de premsa posterior al partit, Guardiola va voler rendir tribut a Johan Cruyff com a ideòleg del futbol-art i a Charly Reixach com a representant de la Masia. És aquesta barreja la que s‚ha convertit en la fórmula màgica per a fer del futbol quelcom més important que només un esport, per a transformar-lo en un espectacle molt bell. Però a més a més, aquesta fórmula és una garantia, si no de victòria, perquè un partit sempre es pot perdre, sí d’orgull i d’autoestima dels que tan mancats anem els catalans. Només hi va faltar un detall a la reflexió d’en Pep, i no és un aspecte menor. Sense en Joan Laporta i la seva empenta no hauríem pogut gaudir d’aquest recital de bon futbol, bones maneres i catalanitat. No hauríem pogut gaudir del Barça més català, més solidari i que millor futbol practica. L’únic mèrit de la Junta actual és no haver tingut temps de desmuntar la paradeta en la seva obsessió de negar tant a Laporta com a Cruyff. Confio en que reflexionin i corregeixin el rumb, pel bé del Barça i de Catalunya. Tant el Barça com Catalunya s‚ho mereixen. El Barça és, avui per avui, Més que un Club de Futbol i la Junta del Barça ha de ser més que una Junta Directiva d‚un club de futbol. Que no ho oblidin. Com es cridava el dilluns a la nit a les grades del Lateral 2a. Graderia de l’Estadi, VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!
Josep Fernández Royo, 2 de desembre del 2010
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!