Gràcies, Joan Margarit, per el Pregó de la Mercè 2010!! Benvolgut Joan Margarit Fa molts anys que llegeixo i assaboreixo la seva poesia. Alguna vegada també l’he pogut escoltar en directe. Moltíssimes gràcies per el pregó de la Mercè!! Gràcies també a VilawebTV, que va penjar el video sencer al web, i així l’he pogut veure i escoltar sencer. N’he enviat el link a molta gent que, com jo, no l’havia seguit en directe. Gràcies Vicent Partal, un cop més, per l’encert d’una editorial que comparteixo! Efectivament, en Joan Margarit va fer un pregó extraordinari, educat però contundent, culte i brillant, però també molt emotiu, valent i positiu i sí, també feliç! De fet aquest pregó és un cant a la humanitat plena i responsable! Una crida personal i col•lectiva a la llibertat, al respecte i a la cultura en general, i, entre altres coses, a treure’ns l’encotillament de demanar perdó quan fem servir la nostra llengua, o demanem un futur digne del passat, per al nostre país. En escol!
tar-lo em sentia ciutadana d’un país normal, seu del respecte, el diàleg i la cultura. I sí, ens fan molta falta catalans i barcelonins com ell, que ens ajuden a recuperar la ciutat i el país que eren Catalunya i Barcelona. De fet, penso que n’hi ha més del que sembla, però els mitjans tradicionals no ens els mostren gairebé mai, i menys, en lloc preferent. Per cert, com es va fer la tria de Joan Margarit per emetre el pregó? Això també m’ha sorprès … agradablement! O potser algú no s’imaginava que diria tot el que va dir? Moltes gràcies Joan Margarit, per aquest pregó de luxe!
Odette Viñas, 3 d’octubre del 2010.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!