Hem llegit, no sense un cert estupor, les seues declaracions en els mitjans de comunicació en dies passats, i, com manifesta no entendre les queixes del professorat, intentaré explicar-li-les breument:
Mire, sr.Cabo, els docents estem farts que s’utilitze els diners de les nostres famílies per a resoldre els malbarataments dels seus amics en aeroports de vianants, en pagaments milionaris per projectes sense realitzar, a contractar “traductores”, en pagaments a magnats de la fórmula 1, …
Els treballadors i treballadores d’aquest servei públic estem farts se suplir amb el nostre esforç les barrabassades, despropòsits i dèficits en la gestió de tants càrrecs de la Conselleria d’Educació.
El professorat interí està fart del cinisme que suposa dir que el treballador que va tenir contracte l’any passat i aquest no, no es pot considerar acomiadat. També estan farts que se’ls retalle un contracte i unes retribucions signats fa a penes uns mesos.
Tampoc entenem que, des del staf de la Conselleria d’Educació, es manifeste que un treballador a qui se li retalla més de 4000 € en aquest període no té per què queixar-se mentre els responsables de la situació continuen impunes, i, en alguns casos, als seus llocs.
Sr. Cabo, segons diu en l’entrevista, diu sentir-se docent; però lamente dir-li que som molts els que no considerem el nostre col•lega a qui des del seu condicionat despatx i el seu complement de director general manifesta aqueix menyspreu cap a qui està a peu de pissarra, no necessàriament digital. Tal vegada, el seu efímer pas per les aules li haja desdibuixat una realitat que, de vegades, és molt complexa i, com a mímim mereixedora de més respecte. I si enyora els cinc o sis dies que molts docents han dedicat en esta Setmana Santa a corregir, llegir o recuperar la veu, sempre està a temps de tornar-se’n a l’aula.
Sr. Cabo, sí, cal parlar del que s’ha fet i el que no s’ha fet durant els 17 anys de govern del Partit Popular en matèria de centres: s’ha construït hivernacles i neveres en compte de centres docents amb el beneplàcit de les autoritats educatives, som líders en barracons i hi ha centres que no compleixen els mínims de salut i seguretat que contempla la Llei de Prevenció de Riscs Laborals i els decrets que la desenrotllen, i açò, Sr director general, té una repercussió directa sobre les despeses de funcionament dels centres.
Sr. Cabo, el professorat està ben informat per part dels sindicats, però no així per qui des de la Conselleria d’Educació menteix sobre les baixes del professorat o sobre que no hi ha més retalls que els sous.
Per a finalitzar li diré que si la millor proposta del Partit Popular per a millorar el fracàs escolar és retrocedir a èpoques de postguerra, diguen-ho ja i sabrem a què atenir-nos. És cert que alguns hem estudiat en aules de 40 i més, fins i tot hem portat la cadireta de casa, i… ens donaven llet en pols. Inclús hi ha qui no ha estudiat. Només espere que un alt càrrec amb el sou, despatx i complements del SXXI es pose a treballar eficientment a solucionar els problemes reals dels centres i no contribuïsca a crispar més els treballadors i treballadores que dia a dia complim àmpliament la nostra comesa.
Espere haver contribuït amb aquest breu resum a millorar el seu coneixement sobre la realitat dels centres i els seus treballadors i treballadores. Quede a la seua disposició per a qualsevol altra aportació que la meua humil experiència li puga facilitar per a la millora i bon funcionament de l’educació valenciana.
Juan Salvador Vidal Agulló, president de la Junta de Personal Docent d’Alacant. 22 d’abril del 2012