Quan ja han passat uns dies des de la celebració de l’acte de lliurament dels Premis Ramon Llull i de les medalles d’or de la Comunitat Autònoma dins el marc de la celebració del Dia de les Illes Balears, vull fer públic el meu agraïment i el de la meva família per tot el suport que hem rebut de molta persones i per tantes mostres d’afecte per la distinció que varen atorgar a títol pòstum a n’en Guillem. Jo mai hauria somiat el gran estol d’amics que m’ha deixat en Guillem i als quals haig de reiterar un cop i un altra les gràcies per mantenir viva la seva obra i la seva persona. En Guillem estimava i duia al cor, Manacor Mallorca, les Illes… i rebre aquest guardó ha afegit a la nostra sorpresa i alegria alhora, saber de la sensibilitat de qui governa en aquests moments la nostra terra envers l’obra d’en Guillem.
Fa temps que volia escriure una nota pública donant les gràcies, a amics i amigues entranyables, per totes les mostres d’estima i interès que he rebut al llarg d’aquest setze anys de solitud sense en Guillem. Gràcies per contribuir i confiar en la seva feina.
En Guillem volgué ser amic de tothom, sense condicions, sense barreres, sense valorar coincidències o discrepàncies. Ell va ser un veritable patriota sense voler ser-ne mai protagonista, evidentment amb les seves qualitats i els seus defectes.
Voldria donar les gràcies a tantes persones, que no hauria, ni voldria ofendre ningú si no l’anomeno. En primer lloc en Bartomeu Mestre “Balutxo” marmessor d’En Guillem, Biel Majoral, Biel Oliver, Delfí Mulet, Maria Rosselló, Pere Siquier, Antoni Artigues, Joan Company, Núria Feliu, Antoni Parera Fons, Rafel Ferrer, Gràcia Sánchez, Tófol Pastor i família, a tots els músics de la banda Municipal de Música de Manacor, Bernat Nadal…, al mitjans de comunicació de les Illes, a Vilaweb, a TV3…
I si em permeten l’egoisme personal vull agrair a les meves filles Guida i Guillema, per l’orgull que representa per a mi que siguin també les que mantenen per a mi, viva, la memòria d’En Guillem pare. N’estic molt orgullosa.
Gràcies a les autoritats per l’atorgament de la màxima distinció de la Comunitat i, finalment, a totes les persones que heu assistit a tots els actes a on s’ha fet memòria d’En Guillem.
I ara si, per acabar, agrair-te Guillem d’Efak, l’exemple que ens has deixat i que aquests actes de record sàpigues que els mantenen el caliu de la llengua, les tradicions i la cultura de la nostra nació no t’obliden i et mantenen viu entre nosaltres, això ens reconforta a la família i ens servirà per anar per la vida sentint-nos un poc menys sols. Esperem ser dignes del teu record.
Gràcies, mils vegades gràcies a tots i totes!
Mònica Pastor, vídua de Guillem d’Efak
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!