Uncertainty Principle
"I amb el somriure, la revolta"
N’aprendrem?
País civilitzat, aquest. Sembla mentida perquè els holandesos tenen un país petit i sense petroli a més, que es sàpiga, no roben calés als germànics ni als anglesos i collons quin país que tenen. A veure per on comencem.
Tenen un transport públic impressionant: Bus, Tram, metro, train. I tot això sense tenir en compte les omnipresents bicicletes amb els seus doblement impressionants carrils bici, que atreveix-te a creuar per un d’aquests carrils bici sense mirar que t’arrisques a una óstia i/o unes quantes paraules lletges en holandès.
En resum: la freqüència. Aquesta és la paraula, freqüència. Si vols anar a Den Haag, gairebé a l’altre punta d’aquest petit país, pots agafar un tren que passa cada 15 minuts i durant 24 hores. Però un tren que és tres vegades més gran que el més gran de la Renfe (amb perdó) o el Catalans, i de dos pisos. I a més ens deixen escollir entre 1 o 2 categoria. Collons amb la segona categoria!! Quina enveja!!
Aquest seria el segon ítem: Enveja. Però no sana, perquè et fas mala sang, i compares, i veus que no hi arribes, i tornes a comparar i cada vegada et quedes més curt, … i acabes pensant: Independència, INDEPENDÈNCIA, IN-DE-PEN-DÈN-CIA!!!!!
No hi ha més gran estúpid que aquell que no vol veure. I a més aquests holandesos són uns provincians perquè encara que sàpiguen parlar holandès, alemany i anglès, s’atreveixen a parlar, publicar i escriure en un idioma minoritari, deu ser que és el seu i no han de donar explicacions a ningú més. Aquests holandesos ja van fer bé d’independitzar-se dels espanyols. Per cert és curiós que després d’això tinguessin la seva època daurada.
N’aprendrem?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No noi, no n’aprendrem mai !! Encara hi ha qui ens vol ficar al cap que som massa petits per ser independents i que la nostra llengua és massa poc important, i molts s’ho creuen.
A veure si n’aprenen d’holandesos, danesos o finesos. La veritat és que el símbol del RUC ens escau d’allò més.
Salutacions i feliç 2007.
Holanda té una característica que Catalunya n podrà tenir mai: és plana. Aquesta trivialitat afecta de ple algun la planificació urbanística i el transport.
Fa anys, vaig fer n model sobre l’us de la bicicleta, tenint en compte distàncies, estructura urbana, desnivells, piràmides d’edats, temperatures, i alguns altres. Era un model necessàriament simplificat que vaig aplicar precisament per comparar Holanda i Catalunya. La conclusió era que aquí la bicicleta seria sempre marginal i en tot cas el seu impacte ecològic no seria positiu i fins i tot potser negatiu degut a que l’ocupació de territori minva el rendiment dels altres sistemes de transport inevitables amb la nostra estructura.
No he fet estudis seriosos sobre el ten, però comptant que a més de 15 minuts a peu de les estacions comença a ser inútil si no hi ha un transport públic complementari i sincronitzat, aquí sempre cobrirà un percentatge relativament petit de les necessitats. Per posar un cas, el meu poble està a 8 km de l’estació (no, amb bicicleta no hi vull anar, 400 m de desnivell acumulat i un problema de genoll) i hi ha dos busos al dia en cada sentit. Com que jo no tinc cotxe, l’únic remei que tinc es treballar a casa en una feina per la que els meus estudis, pagats en part amb diner públic, no serveixen per a res. Ja sé que no és productiu per al país, però es tracta d’optimitzar la meva opció, no puc pas hipotecar-me de per vida per anar a a treballar en una cosa millor per la societat.