Uncertainty Principle

Es curiós veure com en una mateixa ciutat es pot donar gairebé aquella cançó dels Tears for Fears que diu ‘Four seasons in one day’. I és que a Manhattan conviuen dues estacions, l’estiu i el cru hivern. Sempre que surtis de casa has de planificar el dia amb dues mudes, una per preparar-te’n per passar fred, i una altre per suar com un condemnat. 

Als carrers de Manhattan pots olorar fins i tot el sofre, que deu haver-hi, de l’infern, per què la calor és entre asfixiant i angoixant. Es maco veure homes, com tu, suant la samarreta (a diferència d’alguns jugadors del Barça durant aquest any), suant qualsevol gram de greix que existeixi en el cos. I clar, tu turista voluntariós que intentes abastar-ho tot en uns quants dies et trobes deixant literalment, no la pell, però si les greixines pels streets, avenues i parks.

Però turista acaparador tens salvació, però pagant un preu. Sempre et pots resguardar del foc del sol en qualsevol botiga, establiment, estació, edifici…, amb la condició de ràpidament mudar-te. Posa’t anorac, guants, calçotets amb camal, gorra, mitjons de llana, i ràpid, o de lo contrari agafaràs un senyor refredat. Encara que vaguis equipat per pujar l’Everest passaràs fred. Les coses funcionen així a la Gran Poma.

He dit dos estacions, erroni. Hi ha una tercera, la primavera. I és que a New York, plou tot el dia durant l’estiu. A tot hora. Tu, visitant, amb la mínima roba possible notaràs com si… sembla que plogui… és impossible, no hi ha cap núvol… ostia, ja veuràs, estan escopint des d’algun gratacel… però no potser que a cada gratacel hi hagi mostres d’incivisme. Ah!! Els pintorescs aires condicionats. Aquests de les pelis, que sobresurten de les finestres. Doncs quina gràcia, per què m’haig d’estar netejant les ulleres cada dos per tres.

Fins la propera…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!