Uncertainty Principle
"I amb el somriure, la revolta"
10 de juny de 2008
Sense categoria
0 comentaris
Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull
Dues hores d’entreteniment continuu en el cine actual són d’agrair en aquests temps que corren. És cert que veient la pel·lícula tens la sensació de tornar deu o quinze anys enrere, però la sensació és gratificant.
El patró és idèntic a les anteriors tres entregues, calcat! Amb les mateixes intencions, amb els mateixos matisos, els mateixos canvis de guió, … però, potser aquí rau la gràcia de tornar a veure l’Indiana en acció. Després de l’aparició de la dolenta, caricaturitzada evidentment, que segueix la dita “el fi no justifica en cap cas els mitjans”, l’historia flueix entre divertida i entretinguda amb lluites, fugides inversemblants, traïcions pel vil metall, viatges cap el present i fins i tot cap el futur amb uns bons canvis de guió.
La resolució final de la pel·lícula, insinuada durant tot el metratge, no deixa de ser bona i interessant. Però sense cap mena de dubte allò que diferencia una pel·lícula d’aventures i una d’Indiana Jones continua sent la insinuació de la banda sonora durant una fugida, lluita o una descoberta. Aquella musiqueta que aconsegueix posar-te els pèls de punta en la foscor de la sala de cine.
Per tot això, anar a veure l’Indiana Jones és, no només recomanable, sinó gratificant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!