Uncertainty Principle

Probablement no. Aquella innocència amagada, les ganes de canviar, l’autosuficiència mal entesa, la despreocupació més encantadora, el desordre més agradable, l’alegria menys continguda, l’impaciencia més suportable, l’intrusisme més simpàtic, el cotillisme més agraït,…

A l’obra de Truman Capote, el llibre original, podem observar la grandesa i les misèries de la gent normal del carrer, que de matinada, després d’una festa, esmorza al davant de l’aparador de Tiffany’s a New York. Però darrera de la bellesa d’aquella imatge s’amaga un passat, un passat anomenat Lula Mae, en un granja a Texas.

Encara que Audrey Hepburn a la pel·lícula eclipsa la idea originaria d’en Truman Capote. Ens il·lumina la pantalla amb una claror i una innocència absolutament refrescant. La despreocupació, l’autosuficiència, el desordre, l’alegria, les ganes de viure, l’impaciència, el descontrol, l’improvització fan que l’Audrey Hepburn estigui definitivament encantadora. L’Audrey en cap moment dóna la sensació de desprotecció, encara que s’intueix, fins al final de la pel·lícula sota la pluja freda demana una mica de calor humà.

I és que tinc clar que si alguna vegada tinc un gat aquest s’anomenarà, cat. Perquè, com diu Holly Golightly, no té nom perquè no té amo. Encara que com podem observar a la pel·lícula ni el gat ni la Holly tenen amo però si que busquen calor sota la tempesta.

I, crec, que aquesta és la imatge que busquen molt homes en la seva parella, sinó mireu l’èxit que tenen actrius com Meg Ryan, Winona Ryder, Natalie Portman,… Penseu que els estudis de cinema no tradueixen les pel·lícules al català però tontos no són, i tindran els seus estudis de mercat. Podeu comprovar com el personatge de George Peppard queda absolutament fascinat per la radiació de la Holly, si fa no fa el que ens passa als homes a la realitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!