Uncertainty Principle

Una setmana, més o menys, i ja m’he aclimatat a la ciutat. Encara no he vist tot el que s’ha de veure a New York però vaig fent. Les diferències entre venir una setmana o estar-s’hi gairebé dos mesos són notables. La primera és que necessites un matí per netejar-te la roba, altre per tallar-te’n els cabells, un altre per fer la compra, … Encara i així, surts guanyant. Fas més vida de newyorker que de turista. Però amb la càmera sempre a punt a la mà.

Brooklyn. Gran. Com tot EUA. Avui he decidit anar des del Midtown, on visc, fins al Brooklyn Bridge, anar i tornar, veure DUMBO i Brooklyn Heights, després tornar a l’illa i fer una volta pel districte financer de Wall Street al Lower Manhattan acabant la travessia al Battery Park, des d’on es pot veure la Statue of Liberty. Tot aixó en aproximadament 8 hores de no parar de caminar. Us en podeu fer una idea. Acabes el dia absolutament destrossat.

A Brooklyn he aprofitat per fer una passejada pel Brooklyn Heights Promenade que es el passeig que ofereix les millors vistes del Lower Manhattan i del port de New York. Ja que hi era per allí, he fet una volta pel barri que millor es conserva intacte de New York (Brooklyn Heights) i he pogut veure on va esciure Breakfast at Tiffany’s Truman Capote i on va escriure Del Temps i el Riu Thomas Wolfe, quan encara no era un barri inassequible.

Després he aprofitat per veure el barri de DUMBO (Down Under the Manhattan Bridge Overpass) que m’havia recomanat el professor d’anglès. Encara que si entreveu un ambient bohemi no deixes de tenir la sensació de soledat típica de les ciutats americanes (menys New York), edificis grans, poca gent al carrer, carrers enormes, però si que hi ha visites interessants a galeries. Em sembla que hi tornaré.

Agafant altre cop el Brooklyn Bridge (una mica més de mitja horeta entretenint-te veient el landscape i fent fotos) és fàcil trobar-te amb Wall St., el NY Stock Exchange, el Trump Building, el port i sobretot amb l’absència de les dues torres bessones durant tot el trajecte. Encara que no les haguessis vist en directe. Els newyorkers encara no han cicatritzat les seves ferides i es pot comprovar en el terreny, trepitjant l’encara anomenada ground zero. I, és curiós, perquè si per alguna cosa es caracteritzen és per ser el més pràctics possibles. Suposo que això denota el fort cop que van rebre. D’allò fa 7 anys, i tens la sensació que encara ara esta supurant.

Després d’això, tornada cap a la residència.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!