Uncertainty Principle
"I amb el somriure, la revolta"
De viatge: Transport… públic?
A tots aquells que cada matí s’aixequen i han d’agafar el transport públic català, evidentment excloent el que agafen RENFE,… sou uns afortunats, UNS AFORTUNATS!!!! No em tornaré a queixar mai del transport públic metropolità, evidentment excloent la RENFE.
El transport públic a Orange County és de manifestació diària, més o menys com RENFE. Però anem per parts, com va dir Jack, el desbudellador (o sento, no ho he pogut evitar).
La freqüència dels autobusos és, de mitja, uns 45 minuts. Però no us penseu que funcionen tot el dia, niiii moooooolt meeeeenys. Resulta que us podeu trobar una línia de busos que entre les 10:00h del matí i les 15:00h no passi cap bus, a més, que com podreu endevinar l’últim bus a moltes línies passa a les 7 de la tarda. I si el perds, doncs a cascar-la.
El més normal del món és que hagis d’agafar dos busos per anar a qualsevol lloc, amb un de sol segur que no ho pots fer, siguis on siguis i vulguis anar on vulguis anar. I clar, us estareu preguntant algú, com està el tema dels transbordaments. Doncs, de puta pena. Pot ser perfectament que estiguis baixant d’un bus i el que hagis d’agafar, estigui a l’altre banda del carrer (o sigui, a kilòmetres de distància). Doncs, perdut. I a esperar toca, 45 minuts, o fins i tot més!!
El meu segon bus, és el 188, del que corresponen les imatges. No és un bus. És un minibus, però mini-mini. El millor de tot és l’aire condicionat que gasta el minitransformer, és un aire condicionat dels de tota la vida encastat a la part de darrera del minibus, on normalment et pots trobar de tot, des de caixes de ferramentes fins a lones de plàstic.
Ara deveu estar pensant que com que no paro amb la matraca de que tot està més barat aquí, el preu de la broma deu estar pel terra. Doncs no, per pujar aquell micromachine haig de pagar 1,25 $, cada viatge. O sigui, 2,50 $ cada dia, perquè l’anada em surt de gratis, gràcies a un amic coreà.
Però encara hi ha més, els caps de setmana la majoria de línies no funcionen. La meva és una d’elles, per tant, NO PUC SORTIR DE CASA ELS CAPS DE SETMANA SI NO ÉS DE PAQUET EN UN COTXE D’UN AMIC. Fort, però cert. Si alguna vegada viatgeu per aquests voltants, ALQUILEU UN COTXE!!
Tal com podeu comprovar a la imatge, aquests de l’OCTA, la lumbreres de la companyia, es banten que són els número 1 del transport a EEUU. Uffff, tinc calfreds només de pensar com seran la resta de transports. Ahhhh, se m’oblidava, els conductors. Des de que vaig estar a Lituània que no havia vist uns carcamals conduint com aquests. Que no estic en contra de que la gent gran condueixi, però és que aquests tenen 70 anys com a mínim. No us ho creieu, ja els faré una foto, ja veureu, ja veureu.
Però, ara venen les bones noticies, aquesta setmana (probablement dimarts) alquili el tant desitjat i necessari cotxe. Anirem a L.A. però haure de fer els tràmits jo solet, ja veure com surt la cosa. I la tornada també l’hauré de fer solet. Aiii, com riureu. Al menys, em prendre el meu primer dia lliure per fer de turista amb la càmera de fotos.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
tu solet a L.A ? Bé…. tranquilitat… ara mateix faré unes recerques per google maps per trobar llocs on puguis passar la nit i alimentar-te !! 😉
Per cert, estic per enviar aquest article als de la TUBSAL… i pensar que nosaltres ens queixem de la freqüència de pas de la B-22, B-23, B-29… quan és més o menys una freqüència USA !!!
Què contents que estaran !!
O ens vols vendre mercaderia avariada o no ets conscient de les dimensions de les coses. El comtat d’Orange té uns 1950 km2. L’Amtrak uneix Santa Ana amb Los Angeles, i apart d’això hi ha tres línies de ferrocarril (Metrolink) que travessen el comtat, apart d’incontables autobusos.
Evidentment no hi ha, com enlloc del món, servei porta a porta. Si vols fer una comparació sense trampes, explica, per exemple, quines són les combinacions amb transport públic entre Arenys de Munt i Llerona. O, simplement, què ha de fer un que viu a Mataró i treballa a Sant Andreu (Barcelona): tren Mataró – Plaça Catalunya; línia 3 del metro fins a Diagonal, i línia 5 fins a Horta (i no hi afegeixo, perquè no m’agraden les afirmacions esbiaixades, que fins a final d’agost la línia 5 té un tros interromput).
Benvolgut company, tinc un amic que viu a Chicago desde fa 8 anys, segons ell la televisió al E.E.U.U. reflexa la vida del país, el cas de la precarietat del transport públic a L.A. és un cas notori. Per això tothom va ne cotxe arréu, L.A. és la cultura del cotxe, així com N.Y. el tranport és boníssim i el cotxe es deixa a casa.
No veig per que l’Albert s’ha enfadat quan el que tu reflexaves és la teva experiència real. Els problemes diàris als que t’enfrontes.
A part d’això, he contactat amb tu per dir-te que seguit l’exemple del nostre company Carquinyol, m’he afegit a la seva idea “l’anell badaloní” i he afegit un link desde el meu blog als teus. Amb el teu permís, és clar.
Una salutació des del llevant del món.