Uncertainty Principle

L’aeroport de Lisboa definitivament no és el millor lloc per passar 3 hores perdudes entre vol i vol.

A dues hores, aproximadament, per arribar a Newark el vol amb la TAP ha sigut prou satisfactori, començant per que he tingut dos seients per mi sol i un donava a finestra, però no es cap avantatge ja que veure infinitats i infinitats d’oceà atlàntic no és agradable ni tranquil·litzador. Però tot i així, ja l’hem passat. Déu ni do, quin merit va tenir aquest Colom, per que si ja tinc ganes de sortir de l’avió i fer coses millors que estar assegut durant 8 hores (com per exemple fer les cues de l’aduana) com collons van aguantar tant de temps en la Niña, la Pinta i …, l’altra.

I una altre vegada de viatge cap a les amèriques, sembla que sigui ahir quan feia classes a Vilanova del Camí i marxava follat cap a Califòrnia i ja estic altre cop en un vol intercontinental en direcció cap a Manhattan. Encara que aquesta vegada amb una mica més de recança. Però il·lusionat que em vinguin a visitar d’aquí 3 setmanetes. 

Altre vegada passar per tràngol de metamorfosejar-me de la posició còmode del professor a la de l’alumne. Ufffff, potser cada vegada em faci més mandra el canvi. Però no diuen que: qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa, doncs en aquestes estem.

Veurem com va la cosa, que tal el professor/a (els sonsos i avorrits no els suporto), els companys de classe i si puc suportar estar a New York i passar-me 4 hores cada dia dins una habitació. 

Ara una vegada aconseguit passar el control d’aduanes, esperem sigui ràpid i tranquil, la propera missió serà arribar fins a la residència en ple cor de l’illa. Ja us explicaré com va anar. Per tots aquells que encara us enrecordeu de l’accidentada arribava a LAX, post al bloc on journey, us explicaré si finalment he apres la lliçó. Ara una cosa tenim guanyada, PUC TRUCAR PEL MÒBIIIIIIIIIIIIIIL, una fita que he aconseguit jo solet no sense alguna empenteta que altre…

Fins la propera…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!