França presentarà a l’ONU el proper dia 10 de desembre la proposta de despenalització universal de l’homosexualitat. És una esperada, necessària i justa proposta que si fos duta a la pràctica jurídico-legal de tots els Estats acabaria amb una antiga discriminació iniqua contra les persones homosexuals, amb una vergonyant persecució de les persones per la seva orientació sexual. Encara avui 90 països consideren l’homosexualitat un delicte, deu la castiguen amb la mort.
Sembla cosa inaudita que en acabar la primera dècada del segle XXI sigui necessària una proposta d’aquesta mena per a eradicar la penalització d’un afer d’indole privada com és el de l’orientació sexual, per a trencar l’imaginari del món homosexual creat per l’heterosexual, pre a desincrustar-hi l’ètica i la moral i insertar-la en l’àmbit dels drets humans.
Malgrat l’evidència de la nova societat i els seus requeriments de justícia i lluita contra tot tipus de discriminació, l’Església catòlica ha elevat la seva veu des del seu vessant temporal, l’Estat del Vaticà, per a mostrar el desacord amb la proposta francesa i anunciar que no li donarà suport.
Atònits, decebuts i airadament perplexos deixarà aquesta decisió del Vaticà a molts catòlics, alimentarà la crítica implacable en les que no ho són i recolzarà i refermarà el discurs i actituds homofòbiques de països, col·lectius i individus.
És això ètic, és pedagògic, és cristià ?…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El pitjor de tot és l’argument fet servir pel representant del Vaticà: “Tot allò que va a favor del respecte i de la tutela de les persones forma part del nostre patrimoni espiritual (i fins ací anem bé). El catecisme de l’església catòlica diu, i no des d’avui, que vers les persones homosexuals cal evitar qualsevol injusta discriminació (ben dit). Però ací la qüestió és un altra (!). Amb una declaració de valor polític signada per un grup de països és demana als Estats i als mecanismes internacionals d’acció i de control dels drets humans que afegisquen noves categories protegides de la discriminació (ja, clar), sense adonar-se’n que això crearia noves i implacables discriminacions”.
És a dir, no seria cristià discriminar als països que empressonen i assassinen homosexuals.
Equilibrisme argumental vaticà…
Jo que no em vull morir heretge i mir de no agafar-me a l’Esgésia pel cap que crema i cada vegada que m’hi acost n’he de fugir com cent-mill llamps i escaldada. A banda de persuadida que per esser bons cristians han de defugir Roma tal com els mariners defugen el Maelstrom
A tots ells, els defineixo com a poc ètics, poc pedagògecs i com a poc, molt poc, humans i/ o persones.
Cada vegada que tenen ocasió d’apropar-se al poble “que sofreix” fugen… Una llàstima però és la cera que hi ha. Bon dia.
… o és que els pederastes que s’han denunciat a moltes parròquies catòliques no tindran un doble delicte? (segons ells, segons nosal3, un, el d’obligar a menors a tenir relacions sexuals – estupro, es diu en castellà-).
O és que per a ells, és el dimoni qui els impulsa a fer açò i no poden sustreure’s?
Que es deixen d’hipocresies i que no ens vulguen manejar com han fet fins ara. Deixeu-nos en pau! No volem saber res de vosal3 no de les vostres lleis i obligacions. Per si hi ha algú que encara els fa costat, els recomane que es lligen “Vida després de Déu” de Mathew Tree.
Una cosa no hauria de ser incompatible amb l’altra, trobo.
En aquest cas no estem parlant de la religió ni de fidels sinó de l’Estat del Vaticà a l’ONU. En les relacions diplomàtiques internacionals hom acostuma a ser una mica més flexible amb les seves conviccions.
Vet aquí que un dia, al Vaticà, va aparéixer-hi un nadó, caminant de quatre grapes, quan ses eminències hi eren reunits. Astorats per la presència d’una criatura en un lloc només poblat per barons celibataris, es decidí encarragar un estudi per esbrinar-ne la paternitat. Es reuniren comissions, subcomissions i delegacions cardenílices, i s’organitzaren tota menta de concilis i conciliàbuls. Al cap de molt i molt de temps, es dictaminà que no hi havia de què preocupar-se, ja que era impossible que aquella criatura hagués estat engendrada al Vaticà. Les raons esgrimidas, totes irrebatibles, fóren les següents:
Primera: El Vaticà no ha fet mai res en nou mesos.
Segona: El Vaticà no ha fet mai res bell, ni que tingui cap i peus.
Tercera (i més contundent): El Vaticà no ha fet mai res per amor!!!
Els fets d’avui ho demostren, a fe!
No sóc gens de missa, però no crec en absolut que la decisió del Vaticà deixi perplex a cap cristià practicant. La religió catòlica condemna la homosexualitat, i això no canviarà. Quelcom és lliure de seguir aquesta religió o qualsevol altra.
I encara que la proposta francesa tiri endavant, l’ONU és una entitat multinacional, no supranacional. Per tant, no té l’autoritat per fer complir una resolució així.
És pot entendre que com el Vaticà no penalitza l’homosexualitat, no té per què despenalitzar-la. Altra qüestió és que no siga d’acord en afavorir-la o promocionar-la.
En tot cas és la pròpia Esglèsia catòlica és la que ha sofert fortes comdemnes i penalitzacions per les pràctiques homosexuals escomeces per banda de membres del clergue catòlic.
gràcies pels vostres comentaris i viva discussió. Ha estat enriquidor llegir-vos i aprendre, ha estat formidable. Gràcies, una gran abraçada.
(M.Fergusson: he esborrat el vostre comentari, procedent però poc adient amb la norma no escrita del fòrum. Nogensmenys, gràcies!)