L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Ja s’ha dit i repetit, amb honestedat i amb oportunisme: la consulta
sobre la Diagonal de Barcelona era el que faltava per avalar
definitivament la campanya de les consultes per la independència.
Sense cap mena de dubte, aquesta era la gota que faltava. Bones
reflexions i expressions sobre això les podem trobar en l’editorial de
Vicent Partal a Vilaweb i al blog del Titot.
I és que amb els mitjans, els dies i la necessitat política que s’hi han invertit, i sense menysvalorar que més de 170.000 persones hagin votat -perquè la veritat, l’interès pel tema i la motivació ciutadana no es veien per massa enlloc-, el resultat de participació i l’opció triada deixen en pilotes l’Heureu, el govern municipal de Barcelona i el PSC. I demostren que, per una banda, la consulta per voluntat i interès partidista no funciona, i que, per una altra, allunyant tant la gent de la política de cada dia -com ha fet i fa i farà tota la classe política empoltronada-, ara no se li pot anar amb exigències, presses, invents i necessitats vitals dels manaires de torn.
El xurro d’aquesta consulta és com un gran monument al sentit, a la pràctica i a la normalitat democràtica, de base, “perquè vull”, que està al darrera de les iniciatives locals de les consultes populars per la independència. Consultes que amb quatre calerons i molta fermesa i compromís han assolit xifres de gran èxit participatiu, no únicament pel nombre de vots, sinó sobretot pel grau d’horitzontalitat, d’il·lusió, de sentit col·lectiu i de valorització de la política com a quelcom vinculat a la nostra realitat quotidiana, propera i sentida.
La consulta de la Diagonal ha estat un exemple. Les declaracions del convergent Trias, dient que ells si manen remodelaran la Diagonal sense tornar a demanar l’opinió de la gent, també. I els intents de convertir les consultes independentistes en campanya partidista, pùblicitària i sectària per part d’alguns, també.
La força de la gent, la força del país i la perspectiva de futur front a la pressa immediatista són l’única garantia per al país, sencer.
sobre la Diagonal de Barcelona era el que faltava per avalar
definitivament la campanya de les consultes per la independència.
Sense cap mena de dubte, aquesta era la gota que faltava. Bones
reflexions i expressions sobre això les podem trobar en l’editorial de
Vicent Partal a Vilaweb i al blog del Titot.
I és que amb els mitjans, els dies i la necessitat política que s’hi han invertit, i sense menysvalorar que més de 170.000 persones hagin votat -perquè la veritat, l’interès pel tema i la motivació ciutadana no es veien per massa enlloc-, el resultat de participació i l’opció triada deixen en pilotes l’Heureu, el govern municipal de Barcelona i el PSC. I demostren que, per una banda, la consulta per voluntat i interès partidista no funciona, i que, per una altra, allunyant tant la gent de la política de cada dia -com ha fet i fa i farà tota la classe política empoltronada-, ara no se li pot anar amb exigències, presses, invents i necessitats vitals dels manaires de torn.
El xurro d’aquesta consulta és com un gran monument al sentit, a la pràctica i a la normalitat democràtica, de base, “perquè vull”, que està al darrera de les iniciatives locals de les consultes populars per la independència. Consultes que amb quatre calerons i molta fermesa i compromís han assolit xifres de gran èxit participatiu, no únicament pel nombre de vots, sinó sobretot pel grau d’horitzontalitat, d’il·lusió, de sentit col·lectiu i de valorització de la política com a quelcom vinculat a la nostra realitat quotidiana, propera i sentida.
La consulta de la Diagonal ha estat un exemple. Les declaracions del convergent Trias, dient que ells si manen remodelaran la Diagonal sense tornar a demanar l’opinió de la gent, també. I els intents de convertir les consultes independentistes en campanya partidista, pùblicitària i sectària per part d’alguns, també.
La força de la gent, la força del país i la perspectiva de futur front a la pressa immediatista són l’única garantia per al país, sencer.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els sectors espanyolistes i de la pseudoesquerra han fet tot el que han pugut per rebentar les consultes independentistes. I és curiós que algúns sectors de l’EI també provessin de desacreditar-les per considerar-les regionalistes i interclassistes.