PENSES QUE JA ENGANYES MOLT POC? (V)
BROSTA QUE NI COMENÇA NI ACABA
Tranforma-se o amador na coisa amada.
Camoes
(Imatge de P. D.)
Era una coincidència inversemblant d’aquelles que poden ser vera.
Les teves cartes antigues em contestaven preguntes d’ara mateix.
Maurava el fang de les paraules i les omplia de ditades, hi deixava la forma i el tacte perquè diguessin de la manera més exacta allò que volia.
He tingut temptacions de cremar feixos de cartes teves, Aràlia, de fa anys. Per a Henry James fer una foguera amb epistolaris va ser el símptoma d’un enfonsament. I el meu símptoma? Un intent de desaparició.
Rasclumejava ta lletra, Aràlia, tan multiforme com tu mateixa i alhora tan identificable amb la teva forma de sentir.
Ha començat a plovisquejar i era com si el cel encendrat em donàs oxigen i pogués veure més coses; sabia endevinar davall els reguinyols de les teves eles, en l’arabesc de les is gregues o en la distància entre els punts de suspensió tota una cal·ligrafia d’interessos personals, tot un deixant.
«M’arbraria. Vull arbrar-me sense saber com, en l’aire.» Ho escrivies amb una intenció clara. Ho provocaves tu, Aràlia, amb l’entreteixinat d’observacions detallades que em feies amb aquelles frases sordes que estaven en meitat d’alguna cosa.
«M’han regirat, més que les paraules que ens diguérem sense gaire importància, les intencions que el joc de silencis i de subratllats tonals definiren quan recomençàrem la relació.»
«M’has ermat zones insospitades per tu mateix, angles de visió que no coneixes, el subsòl de llocs que tocaves sense témer-te’n que era un camp de mines.»
No volia llegir-te. Em feies navegar contra l’acció del vent verbal: orsar.
T’orsava els solcs de les ratlles, Aràlia.
Tocava el pirandó.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El directe no rebuscat t’ompli de modismes i barbarismes i faltes ortogràfiques amb anglés, francés, portugués i grec a través de una llengua de cuyo (sic) nom no vullc recordar.
L’espirit faller de l’estoreta velleta, mobles, robes i vellutes de mobles nous. Que any darrere any, és celebra la renovació i la vinguda de la primavera, com la renovació de la fulleraca que abona una nova època, ha restat barroquissat amb la continuïtat, de un acte ludic, considerat antiecologic, que el seu motiu de recolçament public, no és més que el de l’atracció turística. Com a tribu africana dels masais, quand abans solament ballaven i cantaven per gaudir-ne ells i ara ballen per les propines del turisme. En tot cas renovació al igual que la fulleraca és renova en l’aliment del sol de la següent estació.
El camp fa temps que esta minat, l’angle el deixa veure les mines.
Les mines és posen tan bé a través dels professionals de la política i del periodisme viuen del compromís i paguen el lloguer per el finançament de la seua activitat. Mai defenen el que diuen defendre, si més no, com qualsevol persona normal professional, la manera de finançar la seua activitat amb certa coherència.
Vols esser decisiu i imprescindible, i per tal que allò que dius intimidi no vacil·les a fer ús de papers privats inexistents (ai de tu si no ho fossin) per cridar l’atenció i fer-te notar. Què passa, que ja no pots seduir, que t’has hagut de veure a fer mòbing i xantatge per fer-te escoltar?
Fas pena. No sabia que havies caigut tan avall.
LALITERARTURRAAAAAAAAAAAAA NO S’ILUTSSSSSSSSSSSRRRREA