Veus del món: Avaaz, desarmament nuclear, Xina (Xingjian), Hondures, Iran,…

Hi ha dies, com avui, que es fa realment dificil comentar un sol aspecte de l’actualitat internacional. D’entrada una bona notícia, almenys una noticia en la bona direcció, deixem-ho així, la que ens donen Obama i Medvedev després d’acordar ahir reduir el seu arsenal nuclear a una tercera part. L’objectiu, però, no pot ser altre que el Desarmament Nuclear Total, tal i com ja hem demanat les més de 108.000 persones signatàries del Manifest ‘Global Zero’, impulsat pel col.lectiu Avaaz, al qual s’hi poden encara sumar moltes més signatures. Aprofito per saludar la iniciativa del lloc web d’Avaaz, a través del qual es pot participar en diverses accions cibernètiques de caràcter mundial per donar suport tantes veus silenciades d’arreu, ja siguin a l’Iran, a Birmània, o als pobles indígenes de l’Amazònia. És part de la revolta global i de la lluita per fer que s’escolti (Avaaz vol dir, de fet, veu) a tanta gent a qui determinats règims opressors els treuen continuament la paraula. Un d’aquests escenaris que reclamen atenció mundial sobre les imatges i les veus és la regió de Xingjian, on novament la Xina posa en qüestió la seva credibilitat internacional en quant a respecte de les minories i dels drets humans. Atenció també a Hondures, víctima de nou d’un cop d’Estat el qual ja vaig condemnar fa uns dies al mateix temps que demanava que de cap manera la UE reconegués, ni per activa ni per passiva, la legitimitat de Micheleti, i que, en canvi, es comprometi fermament a fer possible el retorn de Zelaya i la reinstauració del govern democràcticament elegit.

 

Tots aquests fets tenen lloc en el mateix moment en què s’està conformant el nou Parlament Europeu, entre discussions i negociacions sobre Comissions, Delegacions, Grups, Intergrups, …  La setmana vinent comença en nou mandat europarlamentari, a Estrasburg. Tots aquests temes tornaran a ser damunt la taula i tornaran a ser protagonistes de les Resolucions d’Urgències dels dijous per la tarda. Els Parlaments canvien, les majories es modifiquen (i no sempre en favor dels interessos de qui més ho necessita), però els problemes del món continuen necessitant respostes clares, urgents i , de vegades, arriscades. No totes les podem oferir des d’Europa, i encara menys des del Parlament Europeu, però allò que sí podem, i hem de fer, és d’altaveu de tantes i tantes situacions incomprensibles i inacceptables d’arreu. La legislatura passada ja vaig fer d’aquesta qüestió de les Resolucions d’Urgència sobre vulneració de democràcia i els drets humans una de les meves prioritats. El meu compromís per aquesta nova legislatura és encara més gran.

Font Gràfic: NRDC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *