Ahir es van unir el vi, la poesia, la música i els fruits secs. Clara Andrés –dona i valenciana, serà qüestió de quotes?– es va endur el guardó en la primera edició del Premi Miquel Martí i Pol, organitzat per Val Llach (us sona el nom d’aquest vi, no?). Un certamen que celebra la seva primera edició; han recollit les més de 300 musicacions de poemes que s’han fet en el darrer any al país (des de la Diada Nacional del 2007 fins a la del 2008), se les han escoltat, i han decidit quina era la més ben valorada. Ha guanyat la valenciana, per un tema que ha inclós en el seu primer disc i que va nèixer gràcies al concurs Sona 9; una de les proves és la musicació d’un poema, i entre els tres que li va passar l’organització –molt ben triats per n’Helena M. Alegret–, ella va escollir aquests ‘Personatges’ d’en Pedrals. I ja sabeu la història: acaba amb premi!
Cultura rima amb confitura… I sabeu quina és la nostra cultura gastronòmica?
No tothom pot entendre el plaer arribat a través del paladar. No tothom pot entendre que cultura també rima amb confitura, i que no és el mateix un McDonald’s que una bona hamburguesa. Sovint sense elitismes; perquè un bon pa amb tomàquet hauria de ser un invent internacional, el descobriment català més exquisit i exportable. Però la cultura del paladar va des del laboratori del Ferran Adrià fins al vi d’Horta de Sant Joan, passant per les taronges d’Alcanar, les braves del Tomàs o el cava de Sant Sadurní. Sense oblidar les pizzes de Llívia, l’orxata d’Alboraia, la passió pel vi del Celler de Can Roca, els croissants de Palafrugell, el pa de Cal Fidel o del Turris, els fesolets d’algun país estrany o l’amor dels plats de la Ruscalleda. Perquè cal reconèixer els tomàquets de Montserrat, l’embotit d’Organyà, la ratafia d’Olot, el licor d’Albercoc dels peus del Canigó, els rovellons i camagrocs del solsonès, les avellanes de Constantí, els calçots de Valls, les bresquilles de Móra d’Ebre, el turró de Xixona i les anxoves de l’Escala. Si no coneixes la meitat d’aquestes referències no pateixis, és que et falta la dotació genètica…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si senyora.
Ara que sóc lluny, entenc que no hi ha res més bo que la gastronomia del meu pais!!!
Trobo a faltar, el pa amb tomàquet, perque el pa no té el mateix gust aquí que allà, trobo a faltar les anxoves de l’escala, els croissants de Palafrugell, els cargols,mmmm…. perque el meu paladar mai oblidará d’on sóc.
Petons . amb tots aquests escrits podries fer un llibre!!! no oblidis que les editorials busquen nous talents!!!