Poc-moderna

Bloc d'Elisenda Soriguera

2 de desembre de 2008
2 comentaris

Cultura rima amb confitura

Ahir es van unir el vi, la poesia, la música i els fruits secs. Clara Andrés –dona i valenciana, serà qüestió de quotes?– es va endur el guardó en la primera edició del Premi Miquel Martí i Pol, organitzat per Val Llach (us sona el nom d’aquest vi, no?). Un certamen que celebra la seva primera edició; han recollit les més de 300 musicacions de poemes que s’han fet en el darrer any al país (des de la Diada Nacional del 2007 fins a la del 2008), se les han escoltat, i han decidit quina era la més ben valorada. Ha guanyat la valenciana, per un tema que ha inclós en el seu primer disc i que va nèixer gràcies al concurs Sona 9; una de les proves és la musicació d’un poema, i entre els tres que li va passar l’organització –molt ben triats per n’Helena M. Alegret–, ella va escollir aquests ‘Personatges’ d’en Pedrals. I ja sabeu la història: acaba amb premi!

Cultura rima amb confitura… I sabeu quina és la nostra cultura gastronòmica?
No tothom pot entendre el plaer arribat a través del paladar. No tothom pot entendre que cultura també rima amb confitura, i que no és el mateix un McDonald’s que una bona hamburguesa. Sovint sense elitismes; perquè un bon pa amb tomàquet hauria de ser un invent internacional, el descobriment català més exquisit i exportable. Però la cultura del paladar va des del laboratori del Ferran Adrià fins al vi d’Horta de Sant Joan, passant per les taronges d’Alcanar, les braves del Tomàs o el cava de Sant Sadurní. Sense oblidar les pizzes de Llívia, l’orxata d’Alboraia, la passió pel vi del Celler de Can Roca, els croissants de Palafrugell, el pa de Cal Fidel o del Turris, els fesolets d’algun país estrany o l’amor dels plats de la Ruscalleda. Perquè cal reconèixer els tomàquets de Montserrat, l’embotit d’Organyà, la ratafia d’Olot, el licor d’Albercoc dels peus del Canigó, els rovellons i camagrocs del solsonès, les avellanes de Constantí, els calçots de Valls, les bresquilles de Móra d’Ebre, el turró de Xixona i les anxoves de l’Escala. Si no coneixes la meitat d’aquestes referències no pateixis, és que et falta la dotació genètica…

  1. Ara que sóc lluny, entenc que no hi ha res més bo que la gastronomia del meu pais!!!
    Trobo a faltar, el pa amb tomàquet, perque el pa no té el mateix gust aquí que allà, trobo a faltar les anxoves de l’escala, els croissants de Palafrugell, els cargols,mmmm…. perque el meu paladar mai oblidará d’on sóc.
    Petons . amb tots aquests escrits podries fer un llibre!!! no oblidis que les editorials busquen nous talents!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!