Coca de recapte

El fins ara President de la Junta d’Andalusia ha passat a ser ministre de la cosa autonòmica i en Pepiño Blanco, l’estratega que va perdre Galícia, d’infraestructures. PSOE dur. Ja podem escalivar-nos el finançament, que estava a la graella, i les obres a Catalunya no sortiran del pedregar pel qual ja transiten.

Ben mirat, no sé si els promocionen o si els han situat ja en la via morta a la que els condueix la cartera ministerial. La segona interpretació podria ser la bona si s’acceptés que la crisi l’ha feta en Zapatero tot solet i dominant-la des del principi.

Si la crisi li han feta, la conclusió és que l’aparell ja ha decidit no fiar-se’n del Rodríguez Z, i han preferit asseure’s als setials ministerials per evitar que faci maleses.  Triïn vostès, encara que una combinació de les dues també podria ben bé ser. És allò de “me la feu, us la faig”, i sens dubte ambdós personatges estaven un xic amortitzats, tot i ser els qui dominen el partit.

L’elecció de Chaves, afegida a la Salgado en economia, no fa albirar grans alegries per al finançament de la Generalitat de Catalunya. L’andalús ja va cobrar el xec i ha deixat sa terra per la porta gran, escapant-se d’una eventual derrota a les seves eleccions. Poques ganes tindrà de fer un regal similar al Montilla, que la tradicional amistat tan predicada entre el PSOE-A i el PSOE-C ja fa dies que fa aigua, com s’ha vist. I encara menys ganes tindrà que ningú li pugui retreure que ha obert la bossa per als catalans, en el grau i en les condicions que l’ha d’obrir, que algunes escorrialles s’escaparan. En Chaves és al govern per cohesionar Espanya i per esborrar tota ombra de federalisme.

Dit sigui de pas, el passi d’en Chaves de la Junta a Madrid és l’expressió perfecta del caràcter intercanviable de les cadires respectives, a criteri del PSOE. Abans el canvi, en la direcció oposada, d’un ministeri a una, per a ells, presidència de comunitat autònoma, ja el va fer el president José Montilla. Segur que no s’imaginen cap President de la Generalitat de CiU fent el mateix.

A més, la substitució del Solbes afegeix retard en la resolució del sudoku del finançament, la qual cosa dóna aire al tripartit (mentre no hi ha finançament hi ha vida) i és una pèssima notícia per a la Generalitat més ofegada financerament que mai. El mal cap del tripartit gastant sense seny també hi ajuda.

Tot plegat,  males notícies.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!