No és pas veritat que en vulgui ser, d’escocès. Però els tinc una certa enveja. Viuen en un estat democràtic que els reconeix com a nació i poden decidir. A més, els feliciten fins i tot els caps de govern que, com Mariano Rajoy, no volen ni sentir parlar que un poble, una nació, pugui decidir.
Rajoy té les penques de felicitar els escocesos per decidir seguir formant part del Regne Unit i “per fer-ho de forma massiva, pacífica i amb un respecte escrupolós de la legalitat del seu país”.
Algú hauria d’explicar Rajoy que és justament això el que vol fer Catalunya, que és una nació com ho és Escòcia, que té una llei aprovada ahir pel seu Parlament, el del seu país, que empara la consulta, i que ho vol fer pacíficament i massiva.
Per a Rajoy cap contradicció no hi ha, malgrat ser evident, quan felicita la nació Escocesa i nega el pa i la sal a la catalana. I aquí rau la mare dels ous. Per a Rajoy, Catalunya no és nació i el Parlament de Catalunya no és un parlament.
La feina que Catalunya té pel davant no és gens fàcil. I aquest és un ensenyament del referèndum escocès i aniria bé que ser-ne molt conscient per no fer el ridícul arribat el moment de les decisions.
Que no sigui fàcil, augmenta el valor del procés català i el fa més engrescador encara. Prefereixo tombar gegants que castells de sorra a la platja.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!