Coca de recapte

Un grup d’inversors catalans de la mà del Consorci de Turisme de Barcelona i de Catalana d’Inciatives, societat de majoria municipal barcelonina, han entrat en el capital de Spanair, ajudats per l’impuls financer obtingut de l’Institut Català de Finances, banc públic de la Generalitat.

L’opció de capital català de fer-se amb Spanair, abans en mans majoritàriament de Scandinavian Airlines (SAS), que continua amb una part del capital de la nova companyia  ha estat encertada, pel que pot suposar d’impuls a l’aeroport del Prat i al clúster d’indústria de l’aviació catalana que ja treballa amb projectes d’envergadura per a fabricants com Airbus.

La relació amb la companyia resultant de la fusió de Vueling amb Clickair (Iberia) està per veure si podrà ser profitosa per enfortir el Prat definitivament. L’esperança que de la mà de Lufthansa (capçalera de Star Alliance, on Spanair s’incardina) Barcelona esdevingui un hub potent en la mediterrània, connectat amb Munich i Frankfurt, no és avui només que una esperança ben fonamentada.

La situació de crisi en el món de la navegació aèria que acompanya tota crisi econòmica d’abast mundial, com la present, i l’esforç financer considerable per redreçar una companyia amb fortes pèrdues posen interrogants en l’operació. Sempre hi ha el dubte si cal salvar una companyia i un sector pel seu caràcter estratègic i no fer-ho amb altres sectors que estan patint també una crisi notable, com ara el sector metal·lúrgic.

L’aposta és però insuficient, o pot ser-ho, si no s’aconsegueix que l’aeroport del Prat sigui també gestionat des de Catalunya, amb un model mixt públic-privat, de majoria decisòria catalana, que aposti pel Prat i no el subordini a les necessitats d’AENA i de Barajas. Aquesta és l’aposta definitiva que cal fer ara.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!