Coca de recapte
El bloc de Ramon Farré Roure
Les coses soles no van. El Segarra-Garrigues, tampoc.
Mirin, hi ha una forma de fer política que no serveix de res. La d’anar passant. De moment, pot donar fins i tot resultats. Res no s’espatlla, és cert. Però res no acaba funcionant. El diumenge 1 de febrer acabava el termini de dos mesos perquè el Govern del Reino de Espanya i la Generalitat determinessin com s’havia d’executar la sentència de l’any 2007 del Tribunal de la Unió Europea per incomplir la directiva d’aus en el projecte Segarra–Garrigues, d’importància cabdal per a les terres de Lleida.
En aquests dos mesos, el Govern de la Generalitat ha aplicat el criteri de “muts i a la gàbia” no fos que se n’assabentessin els directament afectats. Alguna cosa hauran fet, però no gosen explicar-la. El silenci ha afectat la totalitat de l’assumpte. Segurament, esperava el Govern que tot es resolgués per intervenció de la Mare de Déu de Montserrat, encara que no consta que cap conseller se li hagi adreçat aquest cop en actitud suplicant. Per una vegada, no han estat incorrectes ni irreverents.
De què serveix un Govern així? Els regants no tenen encara disponibles els plans de gestió ni saben el preu de l’aigua. Què han estat fent les conselleries afectades? No serà pas per falta de gent, que la plantilla de la Generalitat ha augmentat en 79.000 persones en sis anys (setanta-nou mil, perquè no quedin dubtes). Des del 2004 que la Unió Europea alerta de la presumpta incompatibilitat del projecte amb la directiva europea de les aus. Què s’ha fet per convèncer Europa de la bondat del canal i de les mesures de protecció de les aus que es poden implementar?
I ara què? Si de les 106.000 hectàrees regables brutes s’acaben quedant en 50.000, són viables els regadius? On és el lideratge de la Generalitat? Ja sabem que els PSC (Agricultura) i Iniciativa (Medi Ambient) no s’entenen. I quan, finalment, el president ha pres protagonisme en l’assumpte, de què ha servit? Aquest dimecres es reuneix amb Puigcercós qui li demanarà una trobada urgent amb els principals experts tècnics i polítics del tripartit per donar una solució al problema. A bones hores! Trobada urgent? No ha estat urgent fins ara que pràcticament no hi ha volta endarrere? I tant ocupats han estat en les baralles internes entre departaments que no havien tingut temps per reunir-se per cercar una solució? Montilla no ha estat capaç de reaccionar ni davant de l’amenaça imminent de la sanció europea. Si no se n’han de cuidar, pleguin si us plau.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquest és el lema de molta gent, i principalment de molts polítics. Potser és hora que algú qüestioni : Què fa el govern?. Només cal llegir el DOGC i dir: què estan fent ?