Hi comença haver un corrent de pensament que es planteja els drets dels animals. Tal vegada, la qüestió hauria de ser considerada mirant els “deures”dels homes envers els animals, perquè costa donar drets a qui no es poden exigir deures. Ja està bé, però, que una espècie es preocupi pel benestar d’altres espècies amb les que conviu en els diferents ecosistemes.
Tanmateix, a mi encara em preocupa força més els drets dels homes, i dels pobles, que no estan encara prou garantits.
Facin un cop d’ull a la declaració universal dels drets humans i comprovaran que ni són universals ni són respectats.
Encara hi ha persones que estan sotmeses a esclavitud o a formes severes de servitud. Encara es torturen persones o se’ls sotmet a tractes inhumans. Encara hi ha persones que no tenen dret a defensa.
El dret a la llibertat de pensament, d’opinió, de consciència, de religió no està ni de lluny garantit arreu. Encara hi ha persones a la presó per defensar o exercir aquestes llibertats.
El dret a l’educació encara no és universal. I el dret a la vida? No cal continuar.
Està molt bé de preocupar-se pel benestar dels animals amb els qui compartim la condició d’ésser viu. Abans, però, hauríem d’assegurar-nos que els drets dels homes es respecten. I si no volen escriure”abans” escriguin “al mateix temps”, almenys.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!