Coca de recapte

Divendres Sant no és sant en totes les llengües actuals amb alguna influència cristiana, que ja s’entén que en llengües que es parlen en àmbits territorials sense arrels cristianes no n’és de sant, si cap referència s’hi fa. En la parla anglesa és Good Friday. S’especula si ve de God’s Friday o de l’alemany Gute Freitag. Per als primers cristians, cada divendres era dia de festa. També podria venir d’aquí que sigui “Good Friday”. Si ens posem en profunditats, sense mort no hi ha resurrecció.

Pels qui passem dels cinquanta i molts, el Divendres Sant de la nostra joventut no n’era gens de bo o de divertit. Poc soroll a casa i poca música a la ràdio, quan no era clàssica.

A mi no em deixaven anar amb bicicleta pels carrers, ni podia despistar-me amb els amics per anar a jugar a futbol, quan al bell mig dels carrers de Lleida s’hi podien plantar porteries, fetes amb pedres o roba d’abric, i jugar una bona estona seguida, i parar quan passaven cotxes.

La gent gran a casa no escombrava perquè no estava ben vist fer massa coses i no estar per que s’havia d’estar. Fins i tot, s’explicava que passar la granera en Divendres Sant provocava que tot l’any hi hagués escarabats.

A la tarda anàvem als oficis. Encara recordo un bolet que em varen clavar perquè me’n vaig riure de l’escolà que havia perdut la campaneta, quan a Divendres Sant no se’n gastava, i jo , més ignorant encara que ara, no ho sabia.

Temps era temps.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!