Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

4 de febrer de 2009
Sense categoria
1 comentari

British jobs for british workers

El populisme sempre ha fet estralls. La demagògia n’és la seva companya. Els treballadors de les refineries britàniques treuen foc pels queixals perquè la petrolera Total ha decidit contractar italians i portuguesos, ciutadans de la UE, protegits pels tractats subscrits pel Regne Unit, com a treballadors per executar una obra en una refineria. Les manifestacions es succeeixen sota la pancarta British jobs for british workers (Les feines britàniques per als treballadors britànics).

La situació em sembla especialment preocupant. Ja se sap que els anglesos molt amants de la Unió Europea no són. La preocupació no ve d’aquesta banda. No és rellevant si són italians o polonesos. El rellevant és que són estrangers (no són british workers). La taxa d’atur frega el 6%  i la reclamació que la feina és per als de casa es pot estendre en molts altres sectors i a molts altres països, si en prenen exemple altres treballadors, en estats i nacions amb força més taxa d’atur, com ara Catalunya i Espanya.

I qui en té la culpa? Deixem de banda explicacions sociològiques, de moment, si més no, per focalitzar en Gordon Brown. El primer ministre britànic en els dies previs a la seva presa de possessió va reclamar per als britànics les feines britàniques. L’eslògan de les manifestacions va ser, per tant, encunyat pel primer ministre, per aquell a qui ara s’adrecen totes les veus demanant que compleixi el promès. No li està malament, però no me’n puc alegrar. Els governants que es transformen en populistes no compleixen amb el seu deure, alhora que palesen feblesa, molta feblesa.

Convindria molt que els qui aquí els pertoca governar i aquells als qui els correspondrà en el futur s’abstinguessin de fer de Brown. Les promeses i les frases rodones queden bé en els mítings (paraula anglesa d’origen) però si després s’incompleixen poden dur molt malestar a la societat.

I sempre hi ha el risc que te les recordin. “Aprovaré el Estatuto que salga del Parlamento de Catalunya”, per exemple.

  1. Mira que m’agraden els italians… però vols dir que en això de la refineria, aquests de la casa Total van encertats al voler substituir els aborígens britànics?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!